Els diners
Vitrina 177
Els objectes que servixen per a pagar béns i servicis, avalats per l'autoritat o per un consens social, es denominen diners. També són útils com a mesura de valor i com a reserva de riquesa. Els metalls reunixen qualitats especials per emprar-se com a diners, ja que requerixen una especialització productiva, tenen subministrament limitat i són quantificables, transferibles, manejables, duradors i reciclables.
Els formats en paper tenen moltes possibilitats de disseny, són manejables, poc costosos i admeten condicions particulars d'ús, personalització per mitjà d'escriptura i individualització amb números de sèrie. Monedes, bitllets i diners electrònics, com les targetes, són els mitjans de pagament més comuns actualment.
Els formats en paper tenen moltes possibilitats de disseny, són manejables, poc costosos i admeten condicions particulars d'ús, personalització per mitjà d'escriptura i individualització amb números de sèrie. Monedes, bitllets i diners electrònics, com les targetes, són els mitjans de pagament més comuns actualment.
Vitrina 177
- Vitrina 177
- Vitrina 177
- Vitrina 177
- Vitrina 177
peces
- 25 cèntims. Disc de cartró de la Guerra Civil. 1936-1939.
- Targeta de crèdit. Vers 1990.
- Bitllet de seda de 1.000 marcs. Bielefeld (Alemanya). 1922.
- Lingot de sal amolé. Lalibela (Etiòpia).
- Bitllet Ming d' 1 yuan. Xina. Vers 1375.
- Diner destral o aixada. Equador. Segles IX-XIV.
- Fitxa circular de fusta. Hacienda Trancoso (estat de Zacatecas, Mèxic). S. XIX-XX.
- Diner de quarsita perforada. Togo. Segle XX.
- 75 pfennige de Grunberg. Alemanya. 1922.
- Planxa de 4 dàler. Federic I de Suècia. Avesta. 1743.
- Collar de comptes Hebron de sals del Mar Negre. Segle XX.
- Estatera escita de tipologia romana. Segle I a.C.
- Unitat de Malaca. Segle I a.C.
- 2 kopek. Segell sense goma per ser emprat com diner. Rússia. 1915.
- Dinar. Índia. Imperi Kushan. Shaka 325-345.
- Tank de Hetoum I. Armènia. 1226-1270.
- Cauri d´imitació en os. Dinastia Zhou. Xina. Segles X-III a.C.