• Lloma de Betxí

    A l’oest de la ciutat de València, en el paratge de la Vallesa de Mandor, es troba el poblat de l’Edat del Bronze de la Lloma de Betxí de Paterna.

    Conegut des de 1928, va començar a excavar-se en 1984 pel SIP, sota la direcció de Maria Jesús de Pedro. Datat entre el 1800 i el 1300 aC, va ser construït sobre un turó d’escassa altura i conserva les restes d’una gran edificació amb tres habitacions i un corredor lateral, i murs de pedra que conserven una alçaria entre 1 i 2’5 metres. L’incendi que el va destruir, fa 3.500 anys,...
  • Muntanyeta de Cabrera

     

    La Muntanyeta de Cabrera (Torrent, l'Horta) és un poblat de l’Edat del Bronze descobert el 1925 per Nicolau Primitiu Gómez-Serrano i excavat per Mariano Jornet Perales a instàncies d’Isidro Ballester Tormo, director aleshores del SIP. Els treballs, pioners en terres valencianes, és realitzaren al mes d’abril de 1931.

    L'estudi d'aquest jaciment (publicació de 1956) va ser rellevant en la definició del Bronze Valencià, diferenciat de la cultura del Argar duta a terme per Tarradell (1962 i 1969).

    Les estructures...

  • El Molón

    Oppidum sobre un turó ocupat entre els segles VII i I abans de la nostra era, i que va tindre la seua màxima esplendor al segle IV, moment en què va adquirir l’aspecte monumental que el caracteritza. Destaca el complex sistema defensiu que protegeix la part oriental del recinte, del qual es conserven diversos panys de muralla, restes d’una torrassa, la porta principal i diversos antemurals, i també un fossat tallat en la roca. Es conserven així mateix algunes estances obertes a un espai central on hi ha una gran cisterna. El conjunt ens ofereix...
  • Los Villares - Kelin

    Les excavacions en Los Villares (Caudete de las Fuentes) es van iniciar en els anys 1950-1960 i des de 1980 estan dirigides per Consuelo Mata, de la Universitat de València.

    El jaciment de Los Villares, identificat com l'antiga ciutat ibèrica de Kelin a partir dels estudis numismàtics, es troba en el terme municipal de Caudete de las Fuentes (València) i té una extensió aproximada de 10 hectàrees. Se situa prop del naixement del riu Madre, en una lloma que s'eleva 800 m.s.n.m., que destaca sobre el pla circumdant. El caràcter estratègic...
  • Cinto Mariano

    Jaciment localitzat al peu d’un abric rocós obert en el marge esquerre del riu Magre, a uns 4 km del nucli urbà de Requena.

    Descobert en la dècada de 1980, el SIP., sota la direcció de Joaquim Juan Cabanilles, ha dut a terme, entre 2000 i 2004, diverses campanyes d’excavació centrades en dos sectors: una àrea d’habitació, determinada per un potent nivell de cendres i carbons, resultat de continuats focs de llar, amb abundants restes de fauna i de ceràmiques, algunes d’elles decorades amb incisions d’estil campaniforme; en...
  • Castellar de Meca

    Ciutat ibèrica murallada construïda a la part alta del puntal de la SIerra del Mugrón, a 1.050 m d’altitud sobre el nivell del mar. Compta amb unes vies d’accés úniques que daten d’època ibèrica. Es tracta d’una excepcional xarxa de camins de més de dos quilòmetres de longitud tallats en la roca i preparats per a la circulació de carros. Entre els segles V i II abans de la nostra era va ser un important punt de control del territori, de la producció agrària i dels intercanvis comercials.
    Des del poblat es gaudeix d’una...
  • La Carència

    La Carència de Torís és un jaciment arqueològic que presenta restes des del Bronze Final fins al segle XII dC. Destaca per ser un oppidum de 6,9 hectàrees proveït de tres muralles construïdes en les èpoques ibèrica i romana.

    «La Carència. Evolució cronològica i urbanística. Valoració dins del territori» és un projecte de investigació arqueològica que es va iniciar l'any 2001 dins del programa anual d'excavacions del Servei d'Investigació Prehistòrica (SIP) i del Museu de Prehistòria de València (MPV), a càrrec de la...
  • Altet de Palau

    Arran de la troballa d’un conjunt metàl·lic format per destrals, polseres, anells, punxons i un punyal de bronze, al jaciment de L’Arbocer en la Font de la Figuera, s’iniciaren les excavacions al poblat immediat de L’Altet de Palau, fa ja més de deu anys, dintre del Programa d’excavacions arqueològiques del Servei d’Investigació Prehistòrica de la Diputació de València.
    Des de 2005 fins ara les campanyes efectuades a ambdós jaciments han permès conèixer i valorar adequadament un interessant assentament de l’Edat del Bronze...
  • Cova Negra

    La Cova Negra de Xàtiva és troba a la vora del riu Albaida, al paratge de l’Estret dels Aigües de la Serra Grossa.

    Presenta fases d’ocupació del Paleolític mitjà i superior, entre 300.000 i 15.000 anys abans del present

    Descoberta en 1866 per J. Vilanova i E. Boscá, serà estudiada primerament per G. Viñes ja al segle XX. És el jaciment que s'inicien els campanyes d’excavacions pel SIP des de 1928, i des de 2013 per part de la Universitat de València. 

    L'abundant utillatge lític recuperat, dominat per les...

  • La Bastida de les Alcusses

    La Bastida dels Alcusses de Moixent és un jaciment ibèric del segle IV aC. i un dels primers projectes d’excavació del SIP.

    Durant quatre campanyes (1928-1931) es va descobrir part de la xarxa urbana formada per un conjunt de cases situades al llarg d’un carrer central. Entre els materials trobats sobreïxen les ceràmiques ibèriques i gregues, ploms escrits en llengua ibèrica, el cèlebre guerrer de Moixent, i un conjunt d’instruments agrícoles en excel·lent estat de conservació. De l’assentament destaca el seu sistema...
Back to top