Atapuerca y la evolución humana
2003
Tríptico
[page-n-1]
[page-n-2]
Fundació Caixa Catalunya presenta:
ATAPUERCA i l'evolució humana
Am b la direcció de Juan Luis Arsuaga, codirector de l'Equip d'Investigacions d'Atapuerca
Els jaciments prehistòrics de la Sierra de Atapuerca
constituïxen un tresor científic d'extraordinària
importància. Diversos d'ells han sigut excavats durant
molts anys, i han produït resultats espectaculars; no
obstant això, lluny d'estar esgotats, encara reserven
la millor part de la seua documentació arqueològica i
paleontològica per al futur. Altres jaciments no han
sigut encara estudiats, o tan sols han sigut encetats;
d'entre estos es compten alguns que es consideren
potencialment molt importants, potser tant com els ja
excavats.
Un milió d'anys
Què conté la Sierra de Atapuerca que la convertix en un
lloc únic? En síntesi, un registre arqueològic i paleontològic
molt continu que abraça l'últim milió d'anys, i tal vegada
més. La major part dels jaciments prehistòrics, parlant en
general, se situen en un moment concret del temps geològic,
o comprenen una època limitada, i, per molt importants
que siguen, sempre representaran tan sols una pàgina
arrancada d'un capítol del gran llibre de la H istòria de
l'Home.
Al contrari, en els jaciments de la Sierra de Atapuerca es
conserven moltes d 'eixes pàgines. És possible estudiar en
este racó burgalés els canvis que en l'últim milió d'anys
s'han produït en el clima, en els ecosistemes, en les activitats
humanes, en la seua tecnologia i, finalment, en els éssers
humans mateixos. Eixa és la grandesa i també l'exigència
de l'empresa científica d 'Atapuerca: un projecte que té
voluntat integradora i q u e pot comportar una gr an
oportunitat per al desenvolupament de molts sectors de la
ciència espanyola.
Gran Dolina
El jaciment de la Gran Dolina ha saltat a la fama i ha fet la
volta al món perqu è en ell s'han trobat els fòssils humans
més antics d 'Europa, que s'han datat en aproximadament
800.000 anys. En les campanyes d'excavació de 1994 i 1995
es van descobrir unes huitanta restes humanes, que pertanyen
a, almenys, sis individus distints, a més de més de dos-centes
cinqu anta peces d'indústria lítica. L'antiguitat és important
no perquè s'haja batut un rècord, sinó perquè canvia
substancialment la idea que es tenia de quan es va produir
el primer poblament d'Europa: molts autors sostenien que
els primers humans van arribar al nostre continent no fa més
de mig milió d'anys.
Com eren estos primers europeus? Encara se sap poc d'ells,
però sí es coneix prou com per
a establir comparacions amb altres fòssils humans. La conclusió és que estos fòssils de la
Gran Dolina no troben acomodament en cap de les espècies
fòssils conegudes. En estos casos correspon crear una nova
espècie, i així es va fer, donantli el nom d'Roma antecessor. La nova espècie està prop de
l'avantpassat comú dels neandertals (Roma neanderthalensis)
i de la nostra pròpia espècie (Roma sapiens).
Una altra pregunta inquietant és la de què fan en aquell
lloc les restes d'almenys sis individus, tant xiquets com
adolescents i adults. La resposta es troba en els ossos
humans mateixos, que mostren marques de descarnament
produït amb el tall dels instrumen ts de pedra tallada.
També els ossos dels herbívors del jaciment presenten el
[page-n-3]
L'EXPOSICIÓ
m a teix tipus de traces, i per
idèntica raó: els uns i els altres
van ser menjats per éssers hum ans. Es tractaria del primer
testimoni de canibalisme de la
història.
Sima de los Huesos
No lluny de la Gran Dolina es
troba un lloc màgic. Es tracta de
la Sim a d e los Huesos, on fa
400.000 anys es van acumular
una trentena d 'homínids; es va
formar així el major jaciment de fòssils humans que s'haja
excavat mai. El jaciment es troba emplaçat el peu d'un avenc
de tretze metres de profunditat i a mig quilòmetre de l'entrada
de la Cueva Mayor. En este cas l'acumulació de fòssils humans
no es va deure a un episodi de canibalisme, sinó que altres
humans van depositar en el jaciment els cossos dels seus morts.
Representa la m és antiga evidència de pràctica funerària.
L'enorme quantitat de fòssils humans de la Sima de los Huesos,
més de tres mil en l'actualitat (i queda la major part del jaciment
sense excavar), està permetent conéixer amb profunditat com
eren els humans de fa 400.000 anys, quasi com si estigueren
vius. Des del punt de vista evolutiu, esta població es compta
entre els avantpassats remots dels neandertals, als qui se'ls
dóna el n om científic d 'Homo heidelbergensis. Els seus
contemporanis africans són avantpassats directes nostres i
reben el nom d 'H omo rhodesiensis. En poques paraules, els
jaciments prehistòrics de la Sierra d e Atapuerca conserven
vestigis d'un passat molt antic, però contenen un missatge que
continu aran desvelant les gents del demà.
JUAN LUlS ARSUAGA
Catedràtic de Paleontologia, Director del Centro Mixta UCM-ISCIII de Evolución
y Comportamiento Humanos, Codirector de l'Equip d'Investigacions d'Atapuerca
Atapuerca i l'evolució
humana és 1'exposició
itinerant de referència
sobre Atapuerca, creada
pels investigadors per a
acostar als ciutadans la
realitat d'un dels projectes científics més rellevants en la història de la
ciència en el nostre país.
Presenta, entre nombrosos altres objectes de gran valor
i interés, la primera reconstrucció del cap del Xiquet de la
Gran Dolina (Homo antecessor), l'humà més antic trobat a
Europa, de fa almenys 800.000 anys.
Així mateix es mostra la reconstrucció del cap del Crani 5,
trobat en la Sima de los Huesos, el fòssil més complet de
la seua classe, que correspon a un Homo heidelbergensis d e
fa uns 400.000 anys.
Per primera vegada s'exposarà a Espanya el bifaç batejat
com a ''Excalibur'', una
extraordinària destral
de mà tallada en quarsita roja. Esta és l'única
peça d'indústria lítica
trobada a la Sima de
los Huesos entre les
restes fòssils humanes
i podria constituir la
primera ofrena fúnebre.
També s'exhibix
una àmplia mostra de
reproduccions dels
fòssils més representatius trobats en la
Sierra, com el crani
[page-n-4]
d'Roma antecessor, el
Crani 5, el seu motle
endocranial, el Crani 4, "Elvis": la pelvis
més completa del registre fòssil, carnívors, etc.
A més es fa un recorregut ràpid però
didàctic per la genealogia africana, per a introduir l'arribada de l'home a Europa
i més concretament a Atapuerca, amb fotografies, dibuixos
i reproduccions de fòssils d'Australopithecus afarensis,
Australopithecus africanus, Roma habilis, Roma ergaster, etc.
Finalment es completa l'exposició amb l'evolució
humana, posterior a Atapuerca, a Europa: neandertals i
cromanyons.
Un altre aspecte a què es dóna gran importància és al
desenvolupament de la ment simbòlica. Per a això
s'introduïxen en l'exposició les tres grans preguntes: ¿Qui
som?, ¿D'on venim? i ¿Cap a on anem? i la manifestació
universal de la ment humana: l'art.
L'exposició s'acompanya d'un documental sobre
Atapuerca dirigit per Javier Trueba, així com d'un cicle de
conferències i d'una
sèrie de tallers didàctics dedicats a la Paleontologia, l'Arqueologia i l'Art prehistòric,
impartits per investigadors d'Atapuerca i
monitors avalats pel
Centro Mixto UCMISCm de Evolución y
Comportamiento Humanos.
L'Equip d'Investigacions d'Atapuerca
El projecte d 'investigació de l'Equip d'Atapuerca, de caràcter
pluridisciplinar i que integra els departaments de nombroses
universitats, té caràcter modèlic. El professor Juan Luis
Arsuaga dirigix l'Equip d'Investigacions juntament amb
els professors Eudald Carbonell i José María Bermúdez de
Castro. L'equip va ser guardonat amb el Premi Príncep
d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica en 1997. Al
desembre del 2000, la UNESCO va incloure els jaciments
plistocens de la Sierra de Atapuerca en la seua llista de
Patrimoni Cultural de la Humanitat.
L'equip d'investigadors realitza a més una labor d'alta
divulgació científica, de tal manera que la Sierra de
Atapuerca s'ha convertit hui en patrimoni emocional de
molts ciutadans espanyols i en una via d'accés al món de
la ciència per a molts jóvens.
[page-n-5]
[page-n-6]
Atapuerca
Exposició:
i l'evolució humana
Exposició dirigida per
Juan Luis Arsuaga,
Director del Centro Mixto
UCM-ISCIII de Evolución
y Comportamiento Humanos,
codirector de l'Equip
d'Investigacions d'Atapuerca
Amb el suport de:
MINISTERIO DE CULTURA
JUNTA DE CASTILLA Y LEÓN
Una exposició de:
Juan Luis Arsuaga
(Equip d 'Investigacions
d 'Atapuerca)
Madrid Scientific Films
C.Bloss Iniciativas Culturales
Textos:
Juan Luis Arsuaga
Nuria Garcia
Assessors científics:
Juan Luis Arsuaga
Nuria Garcia
Centro Mixto UCM-ISCIII
de Evolución y
Comportamiento Humanos
Fotografia i cinematografia:
Javier Trueba
Madrid Scientific Films
Grupo Espeleológico Edelweiss
Dibuixos:
Kennis & Kennis
Raúl Martín
Juan Carlos Sastre
Mauricio Antón
Reconstruccions i motIes:
Kennis & Kennis
Laboratori del Centro Mixto
UCM-ISCIII de Evolución
y Comportamiento Humanos
Madrid Scientific Films
Del 8 de maig al 31 de juliol del 2003.
Projecte d'investigació
subvencionat per:
Ministerio de Ciencia
i Tecnología
Telèfon d'informació:
De dim arts a diumenge, de 10 a 21 h.
Accés lliure.
963883565
Concertació de visites com entades:
Excavacions finançades per:
Junta de Castilla y León
963883579
Disseny i producció
expositius:
LUNATUS Comunicació
Audiovisual
Centre Valencià
de Cultura Mediterrània
La Beneficència
Museu de Prehistòria
i de les Cultures de València
Amb la col·laboració
especial de:
Equip d'Investigacions
d'Atapuerca
Universidad Complutense
de Madrid
Instituta de Salud Carlos III
Fundació Museu
d'Història de la Medicina
de Catalunya
Dirección de Cultura del
Gobierno de Cantabria
Fotosíntesis
Cunini Montajes
y Estructuras
Navarro Logística
Coproducció i organització:
C.BLOSS Iniciativas Cultural es
Fundació Caixa Catalunya
Corona, 36 - 46003 València
Accés al centre:
Autobusos EMT, línia 5,
Metro, línies 1 i 2, estació Túria
-¡";;1I!!IWl"-' M U seu s
DIP UTAC IÚ DE
VALÈNCIA
Area de Cultura
MUSEU DE PRE HJ STO RJ A [ DE lES CULTURES
--- DEVA L~NCIA
[page-n-7]
[page-n-2]
Fundació Caixa Catalunya presenta:
ATAPUERCA i l'evolució humana
Am b la direcció de Juan Luis Arsuaga, codirector de l'Equip d'Investigacions d'Atapuerca
Els jaciments prehistòrics de la Sierra de Atapuerca
constituïxen un tresor científic d'extraordinària
importància. Diversos d'ells han sigut excavats durant
molts anys, i han produït resultats espectaculars; no
obstant això, lluny d'estar esgotats, encara reserven
la millor part de la seua documentació arqueològica i
paleontològica per al futur. Altres jaciments no han
sigut encara estudiats, o tan sols han sigut encetats;
d'entre estos es compten alguns que es consideren
potencialment molt importants, potser tant com els ja
excavats.
Un milió d'anys
Què conté la Sierra de Atapuerca que la convertix en un
lloc únic? En síntesi, un registre arqueològic i paleontològic
molt continu que abraça l'últim milió d'anys, i tal vegada
més. La major part dels jaciments prehistòrics, parlant en
general, se situen en un moment concret del temps geològic,
o comprenen una època limitada, i, per molt importants
que siguen, sempre representaran tan sols una pàgina
arrancada d'un capítol del gran llibre de la H istòria de
l'Home.
Al contrari, en els jaciments de la Sierra de Atapuerca es
conserven moltes d 'eixes pàgines. És possible estudiar en
este racó burgalés els canvis que en l'últim milió d'anys
s'han produït en el clima, en els ecosistemes, en les activitats
humanes, en la seua tecnologia i, finalment, en els éssers
humans mateixos. Eixa és la grandesa i també l'exigència
de l'empresa científica d 'Atapuerca: un projecte que té
voluntat integradora i q u e pot comportar una gr an
oportunitat per al desenvolupament de molts sectors de la
ciència espanyola.
Gran Dolina
El jaciment de la Gran Dolina ha saltat a la fama i ha fet la
volta al món perqu è en ell s'han trobat els fòssils humans
més antics d 'Europa, que s'han datat en aproximadament
800.000 anys. En les campanyes d'excavació de 1994 i 1995
es van descobrir unes huitanta restes humanes, que pertanyen
a, almenys, sis individus distints, a més de més de dos-centes
cinqu anta peces d'indústria lítica. L'antiguitat és important
no perquè s'haja batut un rècord, sinó perquè canvia
substancialment la idea que es tenia de quan es va produir
el primer poblament d'Europa: molts autors sostenien que
els primers humans van arribar al nostre continent no fa més
de mig milió d'anys.
Com eren estos primers europeus? Encara se sap poc d'ells,
però sí es coneix prou com per
a establir comparacions amb altres fòssils humans. La conclusió és que estos fòssils de la
Gran Dolina no troben acomodament en cap de les espècies
fòssils conegudes. En estos casos correspon crear una nova
espècie, i així es va fer, donantli el nom d'Roma antecessor. La nova espècie està prop de
l'avantpassat comú dels neandertals (Roma neanderthalensis)
i de la nostra pròpia espècie (Roma sapiens).
Una altra pregunta inquietant és la de què fan en aquell
lloc les restes d'almenys sis individus, tant xiquets com
adolescents i adults. La resposta es troba en els ossos
humans mateixos, que mostren marques de descarnament
produït amb el tall dels instrumen ts de pedra tallada.
També els ossos dels herbívors del jaciment presenten el
[page-n-3]
L'EXPOSICIÓ
m a teix tipus de traces, i per
idèntica raó: els uns i els altres
van ser menjats per éssers hum ans. Es tractaria del primer
testimoni de canibalisme de la
història.
Sima de los Huesos
No lluny de la Gran Dolina es
troba un lloc màgic. Es tracta de
la Sim a d e los Huesos, on fa
400.000 anys es van acumular
una trentena d 'homínids; es va
formar així el major jaciment de fòssils humans que s'haja
excavat mai. El jaciment es troba emplaçat el peu d'un avenc
de tretze metres de profunditat i a mig quilòmetre de l'entrada
de la Cueva Mayor. En este cas l'acumulació de fòssils humans
no es va deure a un episodi de canibalisme, sinó que altres
humans van depositar en el jaciment els cossos dels seus morts.
Representa la m és antiga evidència de pràctica funerària.
L'enorme quantitat de fòssils humans de la Sima de los Huesos,
més de tres mil en l'actualitat (i queda la major part del jaciment
sense excavar), està permetent conéixer amb profunditat com
eren els humans de fa 400.000 anys, quasi com si estigueren
vius. Des del punt de vista evolutiu, esta població es compta
entre els avantpassats remots dels neandertals, als qui se'ls
dóna el n om científic d 'Homo heidelbergensis. Els seus
contemporanis africans són avantpassats directes nostres i
reben el nom d 'H omo rhodesiensis. En poques paraules, els
jaciments prehistòrics de la Sierra d e Atapuerca conserven
vestigis d'un passat molt antic, però contenen un missatge que
continu aran desvelant les gents del demà.
JUAN LUlS ARSUAGA
Catedràtic de Paleontologia, Director del Centro Mixta UCM-ISCIII de Evolución
y Comportamiento Humanos, Codirector de l'Equip d'Investigacions d'Atapuerca
Atapuerca i l'evolució
humana és 1'exposició
itinerant de referència
sobre Atapuerca, creada
pels investigadors per a
acostar als ciutadans la
realitat d'un dels projectes científics més rellevants en la història de la
ciència en el nostre país.
Presenta, entre nombrosos altres objectes de gran valor
i interés, la primera reconstrucció del cap del Xiquet de la
Gran Dolina (Homo antecessor), l'humà més antic trobat a
Europa, de fa almenys 800.000 anys.
Així mateix es mostra la reconstrucció del cap del Crani 5,
trobat en la Sima de los Huesos, el fòssil més complet de
la seua classe, que correspon a un Homo heidelbergensis d e
fa uns 400.000 anys.
Per primera vegada s'exposarà a Espanya el bifaç batejat
com a ''Excalibur'', una
extraordinària destral
de mà tallada en quarsita roja. Esta és l'única
peça d'indústria lítica
trobada a la Sima de
los Huesos entre les
restes fòssils humanes
i podria constituir la
primera ofrena fúnebre.
També s'exhibix
una àmplia mostra de
reproduccions dels
fòssils més representatius trobats en la
Sierra, com el crani
[page-n-4]
d'Roma antecessor, el
Crani 5, el seu motle
endocranial, el Crani 4, "Elvis": la pelvis
més completa del registre fòssil, carnívors, etc.
A més es fa un recorregut ràpid però
didàctic per la genealogia africana, per a introduir l'arribada de l'home a Europa
i més concretament a Atapuerca, amb fotografies, dibuixos
i reproduccions de fòssils d'Australopithecus afarensis,
Australopithecus africanus, Roma habilis, Roma ergaster, etc.
Finalment es completa l'exposició amb l'evolució
humana, posterior a Atapuerca, a Europa: neandertals i
cromanyons.
Un altre aspecte a què es dóna gran importància és al
desenvolupament de la ment simbòlica. Per a això
s'introduïxen en l'exposició les tres grans preguntes: ¿Qui
som?, ¿D'on venim? i ¿Cap a on anem? i la manifestació
universal de la ment humana: l'art.
L'exposició s'acompanya d'un documental sobre
Atapuerca dirigit per Javier Trueba, així com d'un cicle de
conferències i d'una
sèrie de tallers didàctics dedicats a la Paleontologia, l'Arqueologia i l'Art prehistòric,
impartits per investigadors d'Atapuerca i
monitors avalats pel
Centro Mixto UCMISCm de Evolución y
Comportamiento Humanos.
L'Equip d'Investigacions d'Atapuerca
El projecte d 'investigació de l'Equip d'Atapuerca, de caràcter
pluridisciplinar i que integra els departaments de nombroses
universitats, té caràcter modèlic. El professor Juan Luis
Arsuaga dirigix l'Equip d'Investigacions juntament amb
els professors Eudald Carbonell i José María Bermúdez de
Castro. L'equip va ser guardonat amb el Premi Príncep
d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica en 1997. Al
desembre del 2000, la UNESCO va incloure els jaciments
plistocens de la Sierra de Atapuerca en la seua llista de
Patrimoni Cultural de la Humanitat.
L'equip d'investigadors realitza a més una labor d'alta
divulgació científica, de tal manera que la Sierra de
Atapuerca s'ha convertit hui en patrimoni emocional de
molts ciutadans espanyols i en una via d'accés al món de
la ciència per a molts jóvens.
[page-n-5]
[page-n-6]
Atapuerca
Exposició:
i l'evolució humana
Exposició dirigida per
Juan Luis Arsuaga,
Director del Centro Mixto
UCM-ISCIII de Evolución
y Comportamiento Humanos,
codirector de l'Equip
d'Investigacions d'Atapuerca
Amb el suport de:
MINISTERIO DE CULTURA
JUNTA DE CASTILLA Y LEÓN
Una exposició de:
Juan Luis Arsuaga
(Equip d 'Investigacions
d 'Atapuerca)
Madrid Scientific Films
C.Bloss Iniciativas Culturales
Textos:
Juan Luis Arsuaga
Nuria Garcia
Assessors científics:
Juan Luis Arsuaga
Nuria Garcia
Centro Mixto UCM-ISCIII
de Evolución y
Comportamiento Humanos
Fotografia i cinematografia:
Javier Trueba
Madrid Scientific Films
Grupo Espeleológico Edelweiss
Dibuixos:
Kennis & Kennis
Raúl Martín
Juan Carlos Sastre
Mauricio Antón
Reconstruccions i motIes:
Kennis & Kennis
Laboratori del Centro Mixto
UCM-ISCIII de Evolución
y Comportamiento Humanos
Madrid Scientific Films
Del 8 de maig al 31 de juliol del 2003.
Projecte d'investigació
subvencionat per:
Ministerio de Ciencia
i Tecnología
Telèfon d'informació:
De dim arts a diumenge, de 10 a 21 h.
Accés lliure.
963883565
Concertació de visites com entades:
Excavacions finançades per:
Junta de Castilla y León
963883579
Disseny i producció
expositius:
LUNATUS Comunicació
Audiovisual
Centre Valencià
de Cultura Mediterrània
La Beneficència
Museu de Prehistòria
i de les Cultures de València
Amb la col·laboració
especial de:
Equip d'Investigacions
d'Atapuerca
Universidad Complutense
de Madrid
Instituta de Salud Carlos III
Fundació Museu
d'Història de la Medicina
de Catalunya
Dirección de Cultura del
Gobierno de Cantabria
Fotosíntesis
Cunini Montajes
y Estructuras
Navarro Logística
Coproducció i organització:
C.BLOSS Iniciativas Cultural es
Fundació Caixa Catalunya
Corona, 36 - 46003 València
Accés al centre:
Autobusos EMT, línia 5,
Metro, línies 1 i 2, estació Túria
-¡";;1I!!IWl"-' M U seu s
DIP UTAC IÚ DE
VALÈNCIA
Area de Cultura
MUSEU DE PRE HJ STO RJ A [ DE lES CULTURES
--- DEVA L~NCIA
[page-n-7]
Back to top