A propòsit d’un punyal de retoc en peladures i sílex polit de la Cova del Barranc de l’Infern (Gandia, València)

[page-n-201]
ARCHlVQ DE PREHISTQRlA LEVANTINA

Vol. XX (Valencia, 19901

JOAQUIM JUAN-CABANILLES'
A PROPÒSIT D'UN PUNYAL DE RETOC EN PELADURES I SÍLEX
POLIT DE LA COVA DEL BARRANC DE L'INFERN
(GANDIA, VALÈNCIA)
El present treball pretén donar a conéixer una peça de factura excepcional, procedent de Gandia, l'interés de la qual radica en constituir una mostra més de la varietat
del mobiliari eneolític d'aquestes terres i en les possibles relacions culturals que pot implicar-ne.
Volem contribuir amb això al just homenatge de l'entranyable persona que fou Enric Pla Ballester i a la seua labor pionera, des del Servei d'Investigació Prehistòrica de
la Diputació de València, en el coneixement de l'Eneolític valencià. Les seues primerenques sistematitzacions i valoracions d'elements singulars de la cultura material eneolitica són encara avui un punt de referència obligada per a tots aquells que s'interessen
per una de les etapes més cridaneres, i alhora més problemàtiques, de la Prehistòria
del nostre Pafs.

PRESENTACIÓ
La peça objecte d'estudi, catalogable entre els anomenats «punyals de retoc en peladures,., fou recuperada en la Cova del Barranc de l'Infe rn, en el terme municipal de
Gandia . El jaciment es troba en la capçalera del barranc que li dóna nom, al seu marge
dret, el buc del qual constitueix el drenatge natural del paratge del Pla Gran, a ltiplà a
prop de la muntanyeta del Castell de Sant Joan i en el mateix grup de petites elevacions que dominen la plana costanera; la situació n'és al nord de la població, a poc més
de 2 kilòmetres de distància en línia recta (fig. 1).
La descripció de la cavitat, així com dels avatars de la troballa i de part dels materials que hi van aparéixer, les hem recollides del manuscrit original de la prospecció

-201-

[page-n-202]
2

J . JUAN-CABANILLES

•
•

,

§

È

~
•
~

•

~

·
•

..

=

•
o

~

~

.!

-li
~

•

~

1
..
l

~

¡¡;

[page-n-203]
PUNYAL DE RETOC EN PELADURES

3

efectuada por A. Sancho Santamana en els anys 70 (1) i que es conserva al Museu Arqueològic Comarcal de Gandia (2). La cova consta d'una sola sala d'uns 12 mts. de longitud per 4 mts. d'amplada, amb un alt sostre que hi permet la circulació de mpeus. En
l'espai de la saJa es va fer una cala d'un metre quadrat per un altre de fondària , sent
molt escassos els materials trobats. Als 30 ems. de profunditat van apareixer tres petits
fragments aUpies de ceràmica a mà, llisos, de pastes tosques obscures i superficies de
tonalitat rogenca o grisenca; als BO cms. se n'aconseguiren altres dos fragments més,
un atípic i un corresponent a la vora d'un bol, tots dos també a mà i sense decoració,
però d'una millor factura quant a pastes i acabat extern .
Acompanyaven la ceràmica, segons l'inventari del manuscrit i els dibuixos que se li
adjunten (donat que es troben actualment extraviades), tres peces de sílex que semblen
correspondre a un fragment proximal de fulla amb retocs marginals, un fragment distal
també de fulla i sense retoc, i una ascla denticulada. En les mateixes circumstàncies es
troba un aparent punxó d'os no ressenyat a l'inventari; i també sense ressenya expressa, però aplegats al conjunt de les ceràmiques, hem pogut veure dues diàfisis òssies
animals de dificil determinació.
El punyal de sílex no va aparéixer a la cala assenyalada, sinó entre un amuntegament de pedres situat al fons de la cova, juntament amb dues pedres de riu que, segons
A. Sancho, presentaven senyals d'haver estat utilitzades.
Altres pocs materials d'aquest jaciment conservats al Museu Arqueològic de Gandia
semblen provenir d'eventuals visites i arreplegues superficials. Es tracta d'una ascla de
sílex de rebuig, dos petits fragments de ceràmica a torn moderna i dos molars d'ovicàprid.

DESCRJPCIÓ DEL PUNYAL: MORFOLOGIA I TECNOLOGIA
Es tracta d'un exemplar (fig. 2, làm. I) fabricat sobre una gran fulla de talla de nucli, en un sílex de gra fi però opac (no cristal.U), i d' un color marró amb una sèrie de
vinses o vetes més fosques que recorren longitudinalment la superfície de la peça. La
forma és Uanceolada, sent perceptible en el que considerem la base del punyal---que correspon a l'extrem distal del suport- un lleuger aprimament que forma a mena d'una
llengüeta triangular; aquest tret ha d'interpretar-se com una solució per a l'emmanegament. Les dimensions són: 16'4 cms. de llarg; 2'96 cms. d'ample màxim i 0'94 cms. de
gruix. a la meitat de la peça.
La cara dorsal o superior està treballada per fins retocs laminars que parteixen
d'ambdues vores i s'encontren a la part central, sense a penes entrecreuar-se. La disposició d'aquests retocs, tot i ser bastant regular, no segueix un únic sentit: en uns trams
són para1.lels rectes i en uns altres -sobretot a la part medial- són de tendència obliho ... campU amb WIetI _ _ ridell ""t¡ci.. tobn el ,lKiment cIonad.. per V. C tJRR&A: ..cue.a
del s.rn...o dellnlem (O....ua. Va!t ......}o. Notici.no Arqueol6ti ·Bl.rnnoo del lnrem (G....u.. V.Itnci~. lbúk", .11 (1963). noticia nolm. 778. Mtodrid. 19116. pAc. 246. Tamb6 u .... t..... rel"trincia •
....b .....IIt ;. de Lea noVell tr....II....."'" SUll ret.. en J . Al'AIUCIO. V. OURREA I s . CUM~..cm.. ....... ueol6lic:a de I. s...
ro.... ,vvnwnll!nto de o . ndl• • 1963, pip. 192·194.
(2) Volem a¡¡r.;,.. Joan Cardona t..ri.l. arquebIeK de rNuntament de GIUIdia I di..- cie! M.-eu Arqueolllf¡ic Conwt:al.!.ea tecili·
taU donadel per a la _ l t a cie! ....,,""";1 esmentat i del. matmala d'aq_ j..ament q ... ad '" detall. O.·"'n.di.... Cal indiear
que lOtI" tlbo..un dipoaitau, O.,..!i.a i r.......",. part del ro... an;¡~ ......,.;c;paI.
( 1) AlIU!rionnotnt a ........ ~ p ... pecci6.

-203-

[page-n-204]
,

J . JUAN-CABANILLES

lTy '

...",,¡1 cm
.

O
.....................
'-

Fi,_ 2.-Punyal de la Cova del Barranc de l'Infern.

[page-n-205]
PUNYAL DE RETOC EN PELADURES

,

qua (..en écharpe.); en la llengüeta d'emmanegament, però, el retoc és més irregular.
L'altra característica remarcable que presenta aquesta cara dorsal és la presència de
poliment, perceptible en algunes petites zones reservades que queden entre les extraccions. La frescor dels negatius laminars front a les esmentades zones reservades és un
indici que el poliment ha estat realitzat anteriorment al retoc; d'ahf també la clara secció plano-convexa que presenta la peça.
La cara ventral o inferior no presenta, en canvi, vestigis de poliment, sent-hi reconeixibles les ones de percussió originades en la talla i la seua direcció. El retoc ací
afecta només la base i la punta, d'una manera més irregular al que és comú per a la
cara dorsal. El sentit d'aquest retoc està en el pur acomodament, en rectificar el normal
arquejament de la part distal del suport produït en la talla (base o llengüeta), i en aprimar, per eliminació del bulb, la seua part proximal (punta).
L'estat de conservació de la peça és bastant acceptable, presentant únicament alguns escantells en les vores que no són deguts a la utilització, sinó a colps accidentals
originats probablement amb posterioritat a la deposició.
Feta aquesta descripció, s'hi escau un comentari més general a les característiques
tecnològiques i morfològiques.
Com implícitament ja hem donat a entendre, la peça en consideració s'enquadraria
entre el que genèricament alguns autors, més enllà d'un real significat funcional, han
considerat com ..armes" o .. puntes de grans armes" (3) característiques de l'Eneolític de
determinats àmbits europeus, presa l'etapa en un ampli sentit. En aquest grup de
grans armes solen incloure's peces bastant dispars que responen en la bibliografia a
termes tan suggestius com els d'alabardes, punyals, puntes de llança, puntes de javelina, etc., i que molt poques vegades n'han estat establits els criteris de separació (4 ).
Tal vegada, l'escàs nombre i la poca varietat en què els objectes d'aquesta índole solen
aparéixer en un mateix jaciment, aplegat a la dificultat normalment d'accedir al conjunt de les ool.1eccions regionals o suprarregionals, haja estat la causa de no comptar encara amb una tipologia morfològica més precisa com a eina de classificació general (5).
{SJ Pe. uemple;.
B. BERDICHEWS KY: .Loe enurra.miento. en cuevu artiliciel. del Bro .... I H;'P'nicoo. Bibliott.ec:. l'rMhiatorica HiIopana,
....:J. VI , Madrid, 1964. plp. 11J8.189.
C. HUGUES. M. BORDREUlL i M. TOURELLE.ENGEL: . Mobilie. et anthropolOflie de la gratte da MorW de Ou rfort {Oant~.
Cahien Lilfllrea de Pñhiltoinet d·...... Mo!otie. 16, Bordigh.eno. 1968,
213·258. pl¡¡:. 223.
(4 ) L'ambigilit.ot d·aquelt. tennu i de Iu l'''''M que d""iBDen IqOno ell autor., pol. .... u~·. aD. La "" ... ..,...... ponel\te I craltrel Mlmblant. del IbM: ........ plecat per M. BR:tiILLON:.LIo cUnominaüon del oIóM8 d. piern taiU•. Materiaw: POU' un _bulu.. del
~;.torienl del.".,.. runç.i_. 1V6..... luppl'ment ¡ o.ma Prihiltoino, Editiotlll du C.N.R.S .• Parla. 1977 (2.' edld6, em-

"'p.

pliada).

(5 ) 1'aDmatem, DO hem de peM&r pe. IIt aJcuna inlente de claMlflCeci6 tipol6sica pe. a delermi ....te c:on,junU d' a q _ &nneI. r~
del de penpecti_ molt di...... I, en ....... cu, buunt UUny1lDll en el tempo. PrimerenI:a i de cartcter molt ~ ... per """",ple. ronlenaci6 de H. REWNl per a lea joo....w- i p1UIl"&b ...... Itic:a i de l'Edat del Brome ewvpeua: .Eeaai de daMillt:atiool del
ooutuw< el da ....... en lila: taill6 ""'-"oI.ithiqua .ppiicable • ta Iòia l n:un>pe et ll'Ammqueo. L'Anthnopolor\e, t. 28, Parla,
Un7. pAp. 21-45. URI.,.-n\.lciol deli ti p... de PllllYaII de l'EM01ltic ~ M 11 realitud.a per O. da VEIOA PE.R.JU:11lA:
.1\1* de punhallftlao da coIecçio ..... Se~ GeoI6pm de Portupl •. RtYiate de Qui .........., YOI. LXVtt. 0u;ma.rM, 1957, plp.
185-191. AlabanIu; punyall del maleiJ! periode. deilud i aude.t de 1i Peni....... noma, bau atat cl...;lIt:au corUun-..-"t per

.Oi.

O. ; V. LEISNER:
Mep1ithcrlbe. de. IberiKhen Halbinael. Enle. Teil: De. SOden •. R6miKb-Ge ........ ltch. ro_h u"..~,
be.nd 17, Verlla" VOn Walte. de Oruyte. " Cn., Berlin, I~. MM nootntmant., una tipolOflia taznW pe. a \el al.bardta da lla tornbea
cIohn~niqua de l'EW"emadurl MpenJ'Ol. ha atet enlletltida pe. P. BUENO:.Loe d6lmtDeol de Valenci.l de Aletntarr.o. Eu.~ ac:lo­
""" ATqueo!6gicu en Elpa"., 1515, Madrid, 1988. Per altra banda, I. nI!C."oMIi\.lt d'una o1...ifiaoci6 per all pUl\l'ell de.o ... he aUt
_da de. _ nifat pe. O. SAU1
.ADE:.LIo dolmen de Peicerrier' Lo»-auo. (V.rlet Iu poisnardl l lOie eourt.e en .Ilu poll du Midi
de I. France" Bul1etil\ du M. . . d1tiltoirl Nalurelle de Maraeme, XXXV, MarHil1e, 1975, pl¡¡:I. 241 ·257.

-205-

[page-n-206]
J. JUAN-CABANILLES

6

Així i tot, l'exemplar de Ga ndia cal remetre'! a la categoria dels punyals. i entre ells
a un grup molt particular que respon a les denomin acions de ..punyals de retocs en peladures.. (en pelure ) (6), «punyals amb peladures de tipus egipci.. (7), .. punyals de retoc
monofacia].. (8 ), «punyals de retoc en sèrie» (9), ent re les més usuals.
En aques ta consider ació, dues són les car acter ístiques essencials del punyal de
Gandia : el tractament tècnic del poliment i el retoc en sèrie afectant solament la cara
dorsal. La utilització del poliment, com a part del procés d'elaboració del tipus d'«armament. e n sílex 8 què ací e ns referim, es troba ben generalitzada en els contextos neoeneolítics de l'Europa més occidental, i no és una pràctica que afecte exclusivame nt a
una especial categoria de peces, com puguen ser les de retocs en peladures. Sense ser
exha ustius, aquesta solució tecnològica ha estat assenyalada en algunes de les característiques alaba rdes de l'oest i sudoest de la Pe nínsula Ibèrica (10), i en algun punyal
d'aquest mateix àmbit (11). D'igual maner a, el poliment ha estat reconegut en punyals
o ganivets de tipus ..pressinyià,. (sense retoc en sèrie) trobats en difere nts punts del territori francés (12), o en punyals de tècnica semblant d'a1 tres espais més meridionals de
la mateixa geografi a (1S); sense oblidar tota una a1tra varietat de peces, tals com punyals o puntes de lla nça de mosses basals i retocs ma rginals, alabardes amb escotadures
bilaterals també basals , ganivets sobre plaquetes de sílex (a nomenats ..tr a nchoirs"), javelines, etc., en què també s'observa aquest procediment i que es reparteixe n en major
nombre per jaciments del sudest fra ncés (Rosselló, Llenguadoc, Gra nds Causses ... ) (14).

(61 J . COURTIN: .IA NfoIithiq"" de la f'ro.mo ....... Mhnoi .... de la

1974.
(1) J . GUl I... \INE: .L'Ap du B_
9, P IlrlI, 11172 .

Soci'" l'Wm.toriq....

F'no~.iee,

\.. 11, !o;ditionl K1ilW:bi«k.. Parls,

en Lo.nguedoc OeCdent.al, RouMillo.rl. Aritp-. Mbdoi. . cie I. Sodo6W PrtIli&toriq.... F~. L

X. GtrrHER2.: .t.. cuJtu.. de Fontboui8R. RechereheI: our le ChalcoIithique en t.......,.cloc orient.al •• AMociotio" pour lo Re·
chetthe ~q ... en l..o.nKuedoc: Orient.al, ahler 2, C.Vftrv, 1976.
H. BAII.LS, P. CAMPMAJO i J . I.. GRlI.LET: .I.'Aven de l'AIIup la Dolla. commune de &iuI (Pyrfll6ee-Orientale.).. Bunw n
de la ~ Prfhiltll!iq ... FnnçaiR, L 84, no1m. 3, Parú, 1967, plp. 83·96.

(S) J . GUILAINE: . Quelqueo documenu de pl" 16, BonI~, 196'1, pip. m·l·f I .
GUILAINE: Op. oil. nota 7.
(9) M. O. ACANroRA: .Armi di _lee elleO~ticlIe con rito Ririlu di Seien2e ~,torim •. TV, ri ~n.e, 1949, pago. 139- 161.
(l O) E. JAUIAY: ""loberol. de IIÍln do Cua! do O,...¡", """'" rM "fiol e' e~I>I...ao d.. l.nç. . . alaberll.. Ulle.. em Portugal •. Broll:ri. , lUJV, I • .roneire. U . boa, 19-4 7, plp. 36-59.
C. CERDAN i G. i V LE ISNE R: . ..... """"lcroo meca!Jtia.- de Huttl vI" 1n(0 ....... '1 Memori.. de I. CGmlsi6n Gene. al de &':cava.
.
cione. Arqueol6jfieu. voL. 26. Madrid, 1952.
BUENO: Op. cj~ nota &.

_ne..

Ull BER01CHEWSKY: Op. dt. nola 3.
(12)

v..... per • .emplt:

E . PATI't: oQuelq .... oo!pulturtlll du Poitou. d .. M~liuuqUtl

IU

Bren. .MO'1*n•. G.lli • •Prf,II;."tolre, t. Xl V, ruc. I , Paris, 1971,

plp. 139·244 .
A. BOCQtTET: .ta po4¡norcb n6>!ithiquK de Chanvineoo (lJIHoeI .....!Ulle ..dre de Ii civiliN.tlon Sa6ne·RM ...... Etud.,.~­
toriqUt.l, 9,Ju;n, ~n, 1914, pIp. 7·11.
(3) El tts ehakoIiuuqu. du ~t.Li ri l Molla ... (Dr&raeJo.. GalIio.PrI!II;"'toire, L IV (1961). Parlo, 1962, pIp. 192-2(6).

(1 4) Pe. pcmpl.:
HUGUES. BOROREUlL i 1OURELLE-ENGEL: Op. t:il. DOLIS.
O. COSTAN11N I: .t.. Gnoue l de. Cucade., comm ...... de ~ (Ave'jI"On).. o..Uwn de la ~ ~ue~,
\.. LXII,
196Ii, pq.. &1.9-664.
G. FAGES I A. BO NHAURE:.La lf1IUe du P u de COUlet. ... 1 6. Tft'fu (G.rd).. An:lI6olo&ie en t..n¡¡uedoc:, t..u_, 1988 (4).

Peona.

pq... IU-US.

BAlLl.8, CA!dPWAJO i GRlt.l.E"r: Op. oit. nou 1.
Cal fe. robloen-ad6 en 8quen punt que el pcoIiment del .oa.,... empnt ..... ionalmmt tamW pet o I. fabritaci6
trat. i p!.ll\1ft cie fLetQ. en aquuU ....t.azo.lmbi .....

-206-

d'~

de.-

[page-n-207]
PUNYAL DE RETOC EN PELADURES

7

Tant en alabardes com en punyals, grans ganivets i altres artefactes del mateix gènere, davall la forma que siga en què es presenten, l'aplicació del poliment pot haver
estat unifacial o bifacial, parcial o total. Dins del procés de fabricació, el moment en què
s'ha fet servir el poliment pot variar d'uns productes als altres, segons la natura dels
suports utilitzats i les intencionalitats perseguides (estètiques, d'eficàcia, etc.). En alguns casos, el procés d'elaboració comporta una primera taUa facial preparatòria, seguida del poliment i d'una posterior retalla, més acurada, per a l'acabat (15). No obstant, la triple operació tana-poliment-retalla sol ser rara, i el més habitual observat,
sobretot en els punyals amb peladures, és una primera fase de poliment (normalment
bifacial) que precedeix al retoc en sèrie de la cara dorsal.
Si bé alguns autors consideren que per a polir és necessària una prèvia regularització per retoc (16), això quasi mai pot precisar-se en els tipus més corrents de peces, puix
que el poliment pot encobrir aqueixa primera acció de talla, i en el cas dels punyals
amb peladures, el definitiu retoc cobrent és el que pot disfressar igualment les altres
dues accions si és que hi han estat acomplides (17). El gest, doncs, de tallar després de
polir sembla, com hem dit, el més generalitzat, tant en alabardes com en punyals, i
l'exemplar de Gandia n'és un exponent.
G. Sauzade és ben explícit al parlar de la intencionalitat del poliment en els punyals de retoc en sèrie. Aquesta solució seria imprescindible per a obtenir els fins retocs
en peladures, com a forma de suprimir les arestes normals de talla de la cara dorsal
que suposarien, tècnicament, un fre a la màxima extensió de les extraccions bilaterals,
i com a fonna de disminuir l'espessor del suport de partida; això és el que permetria, en
suma, l'extrema regularitat del retoc i el millorament de la qualitat dels talls (18). La
manca de poliment en altres conjunts de punyals de la mateixa classe, com són els que
procedeixen dels contextos eneolítics italians, explicaria el que el retoc en sèrie s'hi
haja hagut de completar amb altres retocs més irregulars, a fi d'eliminar l'aresta dorsal
central i poder conferir a les peces acabades l'apariència del retoc total (19).
Pel que fa al poliment de la cara ventral o plana, constatat en molts d'aquests punyals, açò li sembla a l mateix Sauzade un acondicionament menys essencial . El seu interés podria estar en suprimir l'arquejament de talla del suport per a proporcionar a la
peça una major regularitat. Això pot aconseguir-se, com hem vist en el punyal de Gandia, pel retoc parcial de les parts que interessa regularitzar i sense necessitat de recórrer al poliment.
En definitiva, és el retoc en sèrie de la cara dorsal , més que la presència de poliment, donat que aquest tractament afecta d'igual manera a una gran varietat de les
considerades _grans armes .. , el que permet categoritzar la peça de Gandia i d'altres
equiparables. La qüestió més suggestiva radica en el per què d'un retoc tan acurat,

,
•

,
,
e

(l6) AÇ!b "" etu.t ~t per HUCUES. BORDREUlL i TOU1U:LLE-ENCEt... Op. ";1. nou. 3, en alguM. ~ de '- Croue det Morta
de ~ (o ..,¡, t.ltll&""doc oriental).
U S) ACANFORA: Op. citonou. 9. pilI. 1.7.
(17) Aqueau. '" lA ea ...... RfIOr\I SAtJZADE: Op. ~ü. nou. 6. p6g. 253. que el poliment de la """' dona) de moli-l J'UI\1&'- en ptlM1utN
hlOje 118U.~ indiea~ molt poqUel yqadet pt'- autora.
(1 8) SAUZADE: Op. cit. nat. 5. pla;. 263.
(1 9) ACANFORA: Op. ~j t. nou. 9. pili . 1"• .

-207-

•

-'

[page-n-208]
J . JUAN-CABANILLES

8

1

2

.' ,

\J
·1

:', , ..

.'

,~

".

..

..

- ; ., ~.

" . .~,:!

:r-:.' . .
( -

.....,

~

3
Fi,. 3.-1, Ereta d e l P edr e,al¡ 2, Lea Morere. (aegoo, A. OODIi"ell Prat')i 3, CD". Santa (..,goo s

B. MartO.

[page-n-209]
PUNYAL DE RETOC EN PELADURES

9

quan no n'hi hauria necessitat pensant en termes purament utilitaris. Però amb açò ja
entraríem en el problema de la funcionalitat, al qual ens referirem en un altre apartat
més endavant.

PARAL.LELS
Començant pel propi marc del País Valencià, si ens atenim als rics aixovars eneolítics que es coneixen, tant de jaciments sepulcrals com d'hàbitat, crida un tant l'atenció
l'escassa representació que hi revesteixen les grans armes en sílex. Açò es fa patent en
repassar l'abundant bibliografia, que a més, en allò que afecta al punyal estudiat i en
concret als seus trets morfo-tècnics, en revela el caràcter d'exemplar únic.
Creiem oportú, però, oferir l'inventari d'aquelles peces que, si no parangonables a la
de Gandia, sí que s'han de considerar dins del que representa el gran ..armament.. eneolític, i que l'esmentad a consulta bibliogràfica i d'algunes col.leccions accessibles ens
han permés d'identificar.
Tal vegada, la peça més antigament coneguda siga la trobada en la necròpolis de
l'Algorfa, a Oriola, i que J . Furgús qualificà com a .. punta de llança,. (20). Les seues característiques tècniques (sembla treballada en una placa de sílcx tabular no completament retocada) i morfològiques (presenta una silueta llanceolada amb dues escotadures
basals que desmarque n la zona d'emmanegament), a més de la impressió de les seues
proporcions, l'acostarien, més que als punyals, a les ala bardes d'aquest tipus que tenen
la més àmplia repartició pels diferents àmbits meridionals de la Península Ibèrica. El
paraUel més pròxim el trobaríem a la cova artificial, també sepulcral , de 1.oma de los
Peregrinos, a Múrcia (21).
Més al nord, passant la ratlla del riu Segura, les alabardes pròpiament dites ja són
un element molt rar. Una gran placa apuntada de sílex tabular de la Cova Santa de Vallada (22), sense acondicionaments especials, podria relacionar-se també amb aquesta
mena d'objectes (fig. 3, n .1I 3), així com algunes peces d'idèntica factura del poblat de
Les Moreres de Crevillent (23) (fig. 3, n.lI 2), si bé aquestes darreres, per les seues proporcions, podrien estar a mitjan camí entre les alabardes i els punyals (o entre els mers
ganivets, puix que desconeixem què han treballat i com).
També de classificaci6 imprecisa, però pertanyent sens dubte a una gran arma, és
una peça incompleta que prové del poblat de l'Ereta del Pedregal, a Navarrés, fin s ar a
inèdita. La part que es conserva és la corresponent a la punta, sent probable que el suport es tracte així mateix d'una placa de sílex tabular. Presenta les dues cares total-

(20) J . n JflO()S: , IV, Sepul tura prchitUlrique. ~ I. prorl:n<:it. d·A1.~ant (1ft o1ltimeo ex....ciONl en 'Sa" Ant6"'; ...er6poli d·A1·
rorr.~, OiNl "CoI.1etti6 de trebalb del P. J . ~ -.bre pfthiotbria valenc:iIUlJl'. ~ Solt. del Sen.; d·ln...... t.ipd6 Pfthittb.
..... 5, V.~nci., 19.11. pq.. M~. pq. 59.1..... U. fi¡¡. 4.
(21) A. FERNANoEZ DE AVILts: ·1A _ _ funeraria. ~Lltica. de la Loma de la. PerepillOl. en A1 ..... ua (M urei.o~. Ard!i.... de
Prahiltorit L.vatllÍ>loa.l1 ( 19451. V"t...u.. 19«1. plp. 73-19. I....... III. li. 8.
G. NIETO: ,lA _
.rtifirial de Lo Loma de lQol Pe~ en ~ (MutcUo)o. Ampli""" XXI. &._10 .... 1959. plp. 1892«. ~.!J I\. 351 i.l.IIl. IV, ... 35.
{221 8 . M/LKTI:.IA eo.. Sattt. IVooIlado. V~. Arl:hi .... de Preh1.uriIIl.n... ti .... XV1. v~ ... !llll. pqs. 1$.198. fi¡. 9. n. 3.
{U I A. ooNZALEz PRATS: _El poblado ealcolftko de leo Morer- e.o I. Siern de Crevillente. Alicantao. ou.. "El E_llu.:.:. en el Pafa
V..enei .....· . I"'til .. to de E1tudioo Juan GiI.A1bert,..ne P.trimonio, 5. Alic:ante, 1986....... 5-99, fi¡. 3. na. I. 2, li ¡ 4.

-209-

[page-n-210]
10

J . JUAN-CABANILLES

1

Fi,. 4.-Punylll de la Covacb de la Ladera del CutWo.

-210-

[page-n-211]
PUNYAL DE RETOC EN PELADURES

11

ment retocades per extraccions planes irregulars, i una de les vores ofereix un ampli es·
cantell no pròpiament de l'ús (fig.3, n .' 1).
Més en la categoria dels punyals s'ban de considerar un exemplar provinent de la
Covacba de la Ladera del Castillo, a Xiva (24), i un altre de la Cova del Pany. a Castelló
de Rugat (25). El primer està realitzat sobre una fulla de talla nuclear, en un sílex ma·
rró obscur, cristal.1í i de bona qualitat. Com el punyal de Gandia, la forma és llanceo-lada i la base està igualment acomodada pel que pot considerar-se una petita llengüeta
triangular per a l'emmanegament. Però a diferència, la cara dorsal està retocada mar·
ginalment per extraccions planes bilaterals, a l'igual que la cara ventral, si bé ací el re·
toc afecta en major mida la base i la punta, per a la consabuda regularització del perfil
(fig. 4 i làm. II , A).
La peça de la Cova del Pany, pel que deixa entreveure la seua representació fotogràfica e n el treball original (no hem pogut examinar-la personalme nt), sembla estar
també elaborada sobre una gran fulla, i conformada per retocs plans directes bilaterals
solament cobrents en la part distal, la corresponent a la punta . El tret més particular
el presenta la part proximal, on és perceptible un lleuger aprimament que ens suggereix el caràcter d'empunyadura (làm. lI, B).
Aquesta seria l'escarida relació que pot fer·se a hores d'ara per al Pals Valencià. Si
considerem la resta de la Península Ibèrica, i en primer lloc la meitat meridional, l'espigola ment dels complets corpus de materials eneolítics disponibles i d'altres treballs
més específics, en la recerca de paral.lels concrets al punyal de Gandia, res de semblant
ens ha deparat (26). Alguns punyals de l'àmbit portugués o del mateix sudest peninsular poden tenir formes més o menys llanceolades (sovint amb mosses basals), i inclús en
certs casos, com en un exemplar de Las Pemcas 4, a Almeria, una base triangular mig
insinuada (27); però cap d'eUs ofereix el típic retoc en peladures regulars afectant només la cara dorsal.
S'ha de passar al nordest peninsular per a trobar l'única peça de què en tenim
constància treballada amb una tècnica parella. Ens referim a l'apareguda al Cau d'en
Serra, a Tarragona, caracteritzada pel complet retoc ..en écharpe.. de la cara superior i
el poliment de la cara inferior (28). Morfològicament està també prop a la de Gandia, si
(24) D. FLE1'CIIF. R, .L. conch. ""pulcral do la I.dera del c.~t.ino (Ch¡ ... )o. Areh;vo de Preh.l, tori. Levant.in., IV. València. 1957,
plp. 13·26. 1
11m. VI , n. 2.
(21\} E. PASl'QR: -Cat\I Arqueol6¡rica del thmino di! Caste1l6n de Rugat (Valencia~. Archivo de PnthiJtoria Levkntin&. XllI . Vallmcia,
1972,

pq.. 209.239, llom. UI . n. 1.

(261 Han ..tat coMultata, principalment:
I,E IS NER: Op. cil. nota 5.
G. I V. LE ISNE R, . Antal do ... Il0011>0 de Rq¡ueDgM de Mo...... ru. Matena;. para O e.tudo da fUltura nIel.Utiel em Por\upl •.
lnatit\lto para • Alta Cultuno. Uaboa. 196 1G. I V. LEISNER: . Die Mepllth¡¡rllber de. IberiKhen Halbin.el. ~r Waurn. 2. LWitnt", •. DoutKt.. Ard\aologiJcha " "sU.
tut Abt4!ill1lllI Madrid. Madrider Fonchu"l"n, baJ\d 112. Wal~de G~. Co., Berlin, 19119.
V. LE IS NER: ·Die Meplitheriberder lberiachen Halbinael. Der W. \.m>. 3. Ueferu.n¡ •• Deutkhe. ~ InatitutAbtail" ", M.drid. M..trider Fonch~, t.nd 113, Walter de Gruyter" Co .• Ber)!n, 1966.
CERDJ.N; tElSNER: Op. c JA.UIAY: Op. C VElGA FERREIIIA: Op. di. DOtA 5.
BERDICHEWSKY: Op. dl. nou. S.
(27) LEIS NER: Op. ciL nota 5. tafel Sl . palo. 1. n olm. 2. Aqu.est punyal NU.. a .... _ t eompletamo:nt en .... d. - ..... perezttK.
DonI ftO recuJa ...
(28) S. VU.ASECA: .EI Cau d·1!1>. Semo. c....... RPulaaJ de PIcamoiIIona, tfrm;no d, Vallt-. Arn ........ Il . IJaru,Jona. 1940, pta:I. 144IMl. Iàm. V;fiI. I.

-211-

[page-n-212]
12

J. JUAN-CABANILLES

bé la base, tot j donar la impressió d'un acabament triangular (està fracturada ), no
arriba a destacar-se del cos de la fulla. Els para1.lels tècnics -que no estrictament morfalògics- més clars i nombrosos d'aquesta peça es troben a l'altra banda dels Pirineus,
en pràcticament totes les regions del sudest francés. Es ací també, doncs, com podia
desprendre's de les valoracions tecnològiques ja a nteriorment realitzades, on cal buscar
les sembla nces més directes a l'exemplar de Gandia.
Els punyals a mb peladures del sudest fTan cés formen un conjunt ben definit, tot i
presentar algunes variacions forma ls que deuen respondre a particulars solucions
d'emmanegament i que, al capdavall, podrien a magar alguna tradició regional més que
cronològica. Un dels grups més significatius és el que comporta una curta llengüeta rectangula r o ogival a la base, havent-ne fet j a G. Sauzade una referència explfcita (29).
Els seus exponents més coneguts, alguns ja d'antic, serien els de la cova de Trou du Viviès (Llenguadoc occidental) (30), la cova de Payre III (Llenguadoc oriental) (31), l'hipogeu de Roaix (Provença) (32) o el de la cova de Perpétairi (Roine mitjà) (33). Tots han
aparegut, com la major part d'aquests espècimens d'armes, en contextos sepulcrals, i
presenten com a car acterístiques addicionals la fin a denticulaci6 de les vores i el poliment de la cara ventral o plana; en alguns casos (Trou du Viviès), s'ha assenyalat el poliment del dors prèviament al retoc. Un altre grup singular és el que presenta mosses
bilaterals, tret que recorda els punyals dels ambients més meridionals de la Península
Ibèrica; aquests tipus semblen tenir la més àmplia distribució en la regió de les Grands
Causses i els seus encontorns (34), sent-ne característics els trobats a la Grotte des
Cascades I (35) o al thol oi de Roque-Airolles (36). D'altres exemplars poden tenir la
base acomodada en forma d'empunyadura, com algunes peces més de la mateixa Grotte
des Cascades I (37), o en forma d'un curt peduncle prop a la llengüeta triangular, com
passa al dolme n de Gauttobry (Provença) (38). També els hi ha sense acomodaments especials, de sil uetes més o menys llanceolades, com pe r exemple a la Grotte-Aven de
Meunier (Llenguadoc oriental) (39), i possiblement, tot i tenir la base fracturada, com
el punyal de la Grotte des Chli.taigniers (Rosselló) (40); aquest darrer és el que més
s'acosta morfològicament al del Cau d'en Serra. Dins d'aquest grup s'ha de fer esment
dels punyals de base arredonida, segons Sauzade més corrents en el Llenguadoc-Rosse-

(29) SAUZAOE: Op. ril. nota 6.
(30) Th. i Ph. IiE.iÉNA:.La <:avem" ~pulc .... le du Trou d. Vi";" A Narbonne •. Butlletí de l'Auociatió CatalaM d'Antropologia, Et ......
gra/i. i ~hiAtllria, yol. ili, ruc. l, &..,.lona, 1925, ptge. 1-35, l' m. VI. n. I.
(3 ll S. NIKlTtNE: .La groue ~pulCfllle de l'lIY"> III (communa du l'ou~n. ArdW>e).. I.:Anthropol<>gie, t . 67, níu"•. !HI, l'aril, 1963,
pèp. 459-469, lig. l ,
(32) COUR'I1N: Op . • il. IlOta 6, li, . 109, li, 1.
(33) COURTIN : Op. ';1. nota 13, fig. 2, n.3.
(3 4) G. COSTANTINI : .Lt> Néolithique et le Chal<:Oli thique des Gtando Cau ....... G.lJia.~hi.toire, L 21, 1. Parlo, 1984, pAgo. 121·
210.
(35) CONSTANTINI, Op. cito nota I~ , 6.g. 4, noim. 3,
(36) J . AUDlBE RT: . Lo dYiIl..tion chalcolithi que du t.anguedoc Oriental •. lnotitut llltem.tional d'Eludco Li",,_, Monograph; ...
Pn!hiotariqueo elArclléologiquee, IV, &rdillher.·Mootpellier. 1962, fig. 0&4, planehe 2, n . 1.
(37) COSTANTIN1 : Op. (38) G. SAUZADE : . Lt> dolmen de G.ultob'1', commune de I. I.onde-leo·M.un. (V. r)•. Trava"" du Lebo.,.toire d'Anthropologie. de
Pn!hi.toino etd'Ethnologie del l'l,\'$ de La Médit(l"Bnée Ottidentale, Aa~n.Pn:wençe, 1987, pqa. 97.106, (". 6, nolm. 3.
(39) R. GILL&S, .Grotte-Avell de Meunier, Saillt.Martin..:l'Ardèehe •. Bulletio d .. I. Soci~U; Pr 1988. pq.. UIl-U4, fig. 3, llUm. I.
(40) J. ABELANE'T i J. GUIl.A1NE: . Le pnom;er point de repè", ".b80lu· de IB préhi$toire rouaiUoru..ioeo. Cah>en Ligureo de Nh;,..
toire et d'AzclIéologie, t. 18. &rdigheTII, 1969, pàp. 13-21, r". 2, n. 11.

-2 12-

[page-n-213]
PUNYAL DE RETOC EN PELADURES

13

116, i que a la msta donada per aquest autor (41 ) hi caldria afegir el s exemplars de
l'Aven de l'Amaga la Dona (Rosselló) (42). Per últim , caldria també recordar algunes
peces en forma de fulles de salze de la Grotte des Morts de Durfort (Llenguadoc orienta!), amb retocs en peladures però treballades bifacialment, sense utilització del poliment (43).
Punyals de retocs en peladures, o retoc _en sèrie.. , han estat assenyalats així mateix
en diferents contextos eneolítics de la Itàlia peninsular, sobretot de la Ligúria occiden tal (44) i de les regions centro-meridionals (45). Són peces per regla general molt estilitzades, amb la base arredonida o comportant una curta l1engüeta rectangular o trapezoidal ben destacada; tanmateix, com ja ha estat obser vat, no revelen el tractament
facial del poliment, i el retoc regular pot afectar-ne, encara que no totalment, la cara inferior (principalment la base i la punta).
En conclusió, no hi ha dubte que els exemplars de Gandia o Tarragona s'han d'emmarcar entre la variabilitat fonnal dels punyals del sudest francés, amb els quals guarden els majors paral.le1ismes, sobretot tecnològics.

SIGNIFICACIÓ I CRONOLOGIA
Com anteriorment insinuàvem , un dels problemes cabdals que envolta les grans
«armes- en sOex eneolítiques, i especialment pe) que ací ens pertoca els punyals en peladures, és el de la seua significació funcional. Aquest és un tema que sovint s'ha plantejat en termes dicotòmics força relacionats, com són els de si es tracta de veritables armes o de simples útils o si són objectes d'intencionalitat votiva o no.
La primera és una qüestió bàsicament tipològico-funcional, la resolució de la qual
compet per força a les anàlisis més expressament traceològiques i a l'establiment de
quines són les parts que han acomplit principalment el treball (1a punta?, els talls?);
això gairebé més que el determinar la matèria treballada, ateses les múltiples tasques
-bé i que de vegades ocasionals- que poden haver escornés grups de peces diferentment concebudes. Malauradament, són pocs els estudis de traceologia fins ara realitzats per al tipus d'annament en consideració, però quan açò ha estat fet, n'ha sorgit el
caràcter més purament utilitari. L'exemple pot proporcionar-lo un «punyal .. del poblat
lacustre de Charavines (Alps francesos ), pertanyent a la cultura Saona-Roine (Neolític
final de la zona). La peça, si bé no entraria en la categoria de les de retoc en peladures,
ha estat fabricada en sílex importat del Grand Pressigny, havent sofert un reacomodament posterior a la seua forma original; la traceologia ha revelat el seu emprament en
diverses tasques i formes de treball: la base, acomodada en front de raspador, ha ser vit
per a raspallar pells, mentre que les vores han raspallat o serrat plantes dU.res en uns

(4 1) SAUZADE: Op. dl. nota 5.
(42) BA.l1...I.S, CAMPMAJÒ ¡ GRlUEr: Op. dl. nata 7. fic.:t, na. 20i 22.
(43) HUGUES, 80RDREUIL ¡ TOURELLE· ENGEL: Op. cil. nata 3, fic. 10.
(....) P. BAROCEW, .11 pugnale Iitico di PIetno !4ww. Appuati tuDe indUltrie Iitiche pre¡.too>et..lIeJ.b,
Rioitt.a di 8tudi Licuri, aMo XL, noi ..... 1-4 , l''llJUIio.dloembre, Bordi~. 19'14, pqa. 5-24.
(
-213--

LJcuria .....denWe i\.alian • •.

[page-n-214]
14

J . JUAN·CABAN ILLES

punts ben localitzats (46). Tals determinacions provarien ¡'ambigüitat del terme .. punyals» amb què solen catalogar·se els exemplars semblants, sent·ne possiblement més
escaient el concepte de «ganivets... Aquest concepte seria també més apropiat, com de
vegades s'ha suggerit, per a a lguns dels característics punya ls en peladures, on ha p0gut observar-se macroscòpicament els senyals d'utilitzacions ben concretes. Sobradament conegut és el cas del punyal de l'hipogeu de Roa ix, que en comportar ¡'anomenat
.. llustr e de cereals .. a una de les vores, la seua plaça estaria més ben definida entre
l'utillatge agrícola, l'empra t en les labors de sega, que no entre les armes d'aparat (47).
La pà tina de sega ha estat assenyalada a ixí mateix en altres tipus diferents de punyals
o grans armes, com per exemple alguns dels recuperats a la Grotte des Morts de Durfort (48), alguns altres de la regi ó de les Grands Causses (49), o e l provinent de la
Grotte-Aven de Meunier (50). D'igual manera, les vores de molts dels punyals de retoc
..en sèrie.. italians semblen estar esmussades per l'ús, presentant pàtines i petits escantells; són peces, per tant, que han estat evidentment utilitzades (51).
Així, doncs, pot dir-se que l'examen més detingut d'aquestes peces i l'observació de
les traces microscòpiques d'ús i desgast han eixit al pas, d'una manera o altra, a la tradicional i bastant generalitzada convicció que es tractava d'objectes amb una significació exclusivament votiva. Tanmateix, el que s'haja comprova t el caràcter utilitari d'alguns d'aques t s .. punyals" no t é perquè contradir el que h age n acomplit e n algun
moment aquell paper d'objectes votius. No s'ha d'oblidar que el seu major nombre ha
aparegut en contextos clarament funeraris, raó per la qual s'hi han d'interpretar com a
vertaderes ofrenes. La qüestió, doncs, tornaria a radica r en si han esta t concebuts expressament per a aquesta funci ó, a la qual sí que poden aportar-se en un sentit negatiu
els casos anteriorment al.ludits.
Més enllà d'aquesta darrera i concreta discussió, és també cert que ¡'atenta lectura
bibliogràfica sempre deixa ent reveure quelcom més en les ..grans armes" en sílex eneolítiques que transcendeix. la mera visió utilitària. Així, per exemple, P. Pétrequin et alii,
al referir-se als punyals o ganivets en sílex del Grand Pressigny de les estacions de la
cultura Saons-Roine del llac de Clairvaux, són explícits en manifestar que, en el curs
dels intercanvis, aquest tipus de sílex i les peces amb ell fabricades podrien haver-se
carregat progressivament d'una altra significació que la sola idea funciona l d'una tècnica material o d'uns objectes d'ús corrent en la vida quotidiana (52). En els mateixos
termes s'expressen T. Champion et alií quan subratllen que de tots els tipus diferents
de materials i artefactes que foren objecte d'intercanvi en l'Europa del III mil.lenari
BC, on evidentment estan involucrats el sílex i punya ls pressinyians, solament una
(46) P. C. VAUGIlAN; A. BOCQUE1': ·Première flUM fonctionneJ.l ... d'outila 1ithi'luetl nl!o1ithiquH du village de Chanlvin .... , Iol!re-.
L'Anthropologie, L 9 1. 2, Parl., 1987, pq.. 399-410.
(47) COURTIN: Op. cu. nota 6, pàg. 193.
J . COURTIN; J . ERROUX: oAperçu aur l'agrlculture pl"l!lliMoriquc de.na I... Sud. E,t de I. fr ......... Bulletin de I. 5c>ciéti Pl-éhi..
torique França;M, L 11, flllC.. l, Parl8, lln~,
321·334.
(.(8) HUGUES. BORDREUIL; TOURELLE·ENGEL: Op. ~iI . oo\.a 3.
(49) CONSTANTINI: Op. cit. nota 3-4.
(60) OILLES: Op. ~it. nota 39.
(~l ) ACANFORA: Op. cito nota 9.
(52) P. i A. M. P~REQUlN. J . CHASTEL, F. GILJGNY ; S. SAIN'I'OT. . fU;nterpl"l!tation de la CiviliAation SaOne·Rh&ne. Une .pproebe
dos tendancea cultul"1ll1eo du Néo!;t.hlque finaI-. GrJI;a·PfthÍlltoiJ"e, t. 300987. 1988), PIllÚ, 19118, pàgo. 1~9, pàg. 43.

"'!!Il.

-214-

[page-n-215]
PUNYAL DE RETOC EN PELADURES

15

porció relativament petita en seria de funció utilitària, tenint la resta un significat més
social que pràctic (53). També a1 mateix cap va G. Cordier al fer la valoració dels abun·
dants dipòsits de grans fulles de sílex localitzats en el territori francés i on de vegades
s'inclouen punyals, amb peladures o sense; a l'hora de les interpretacions, aquest autor
pensa que, a més de la simple tesi industria1 i comercial, puix que podria tractar-.se de
mercaderies guardades al terra, en amagatalls escollits, hi hauria la possibilitat d'una
significació cultual per a aquests dipòsits (54). 'lbt açò per citar algunes impressions re·
lativament recents i que coincideixen a destacar el probable contingut simbòlic de què
haurien gaudit aquesta mena d'objectes.
Pel que fa al punyal de Gandia, poques són les llums que aporta a qualsevol de les
qüestions debatudes. Davant la manca d'una anàlisi traceològica que ens puga indicar
si ha estat utilitzat, com i en quina o quines tasques, és dificU saber si es tracta d'un
útil pràctic o d'una arma, amb les connotacions que es vulga per a la segona possibili·
tat; més quan ¡'observació macroscòpica tampoc mostra clarament cap senyal específic
d'utilització, a no ser a lguns retocs marginals i petits escantells a les vores de dubtosa
qualificació. Per altra banda, i com vèiem en parlar dels avatars de la troballa, hi hau·
ria també el problema de la poca definició del context deposicional, on ni inclús pot pre·
cisar·se si es tracta d'un enterrament. Això fa perdre tot el sentit a una possible inter·
pretació de signe simbòlic com la suggerida per P. Pétrequin et alii per al punyal
d'Aillevans I (Alt Saona), atesa la circumstància que es va trobar plantat verticalment
en un angle d'aquesta sepultura col.lectiva (55). (Cal recordar que la nostra peça va
aparéixer al fons de la cavitat d'on procedeix, entre un amuntegament de pedres, un
tant separada de la zona on es va efectuar la cala que proporcionà els escassos mate·
ria1s de què es disposa, és a dir, del jaciment pròpiament dit.)
Ma1grat açò, el punya1 de Gandia sí que revesteix una altra significació interessant,
com és la de constituir un testimoni de la circulació en el període que ens ocupa de de·
tenninats tipus d'objectes, amb les relacions o contactes culturals que se'n deriven. En
el cas concret d'aquest producte, el sentit de les relacions ha de mirar·se en direcció
nord·sud, sent el sudest francés el problable punt de partida. Com ja hem vist, és en
aquesta zona on es troben els paral.lels formals i sobretot tècnics més pròxims, alhora
que s'hi dóna la m~or concentració d'espècimens. A més a més, hi ha algun altre detall
que podria recolzar aquesta procedència, en concret la natura de la matèria primera en
què s'ha treballat l'exemplar que valorem. Com també hem pogut veure, es tracta d'una
qualitat de sílex amb vetes bastant especiaJ , amb la particularitat que no tenim
constància de la seua existència en l'àmbit del Pafs Valencià, no coneixent tampoc més
objectes i utensilis eneolítics o de cap altra etapa anterior o posterior en què se n'haja
fet servir. Les seues peculiars característiques ens fan recordar el sílex vinsat (< o «zoné,.), de formació lacustre, que ha estat intensament explotat i que gaudeix d'una
àmplia repartició pel sudest francés, sobretot en la Provença, on es trobarien els jaci·
(63) T. CHAMPION , c. OAMBLE. S. S HeNNAN i A. WlftTIl.E: . Prem.toria de Eur<>p&o. Editorial CrilicalAn¡uoo1oct-. Ban:eI......,
11188,,..,. 226.
(54) O. CORDIER:.Leoo cWp6tade ta..... de oliu: ea f"nnce.. Etu .... Pr6hiatoriq.... 11, ....... , \986, pqa. 33-48. pta. « .
(56) Pt'rREQU1N et llÜi: Op. cü. neU 62., pi&. 43 ¡- . 50 a peu de pq;na).

-215-

[page-n-216]
16

J . JUAN-CABANJLLES

ments i tallers d'extracció més coneguts (56). Òbviament, aquest sOex ha estat emprat
principalment per a l'elaboració de grans fulles , ganivets i punyals. Si fa no fa, aquesta
seria una dada a tenir ben en compte.
Per altra banda, cal recordar també altres testimonis apareguts al País Valencià
que denoten el mateix sentit de les relacions culturals apuntades. Ens referim a les
perles d'aletes i glòbuls trobades al Cau Raboser (Carcaixent), les úniques constatades
per ara als nostres jaciments i que representen encara la troballa més meridional
d'aquesta classe d'adornaments d'acord amb la seua àrea específica de repartició (57).
Les perles d'aletes i glòbuls tenen igualment la màxima distribució en la façana mediterrània francesa, havent-se'n establit el centre de producció en la regió de les Grands
Causses (5S).
En aquesta línia argumental , és interessant fer esment d'uns altres elements que,
tot i no ser específicament . francesos .. i remetre a un moment tal vegada anterior al
que ací centra la nostra atenció, sí que palesen altra volta el mirall septentrional dels
contactes culturals. Es tracta d'un tipus bastant rar de perles de collar que han estat
solament identificades, pel que fa al marc valencià, a la Cova del Fum (Alacant) (59), i
que es caracteritzen per estar elaborades en petxina o pedra calcària, per la seua forma
globular/piriforme 1 per presentar una triple perforació que afecta en un mateix extrem
els dos laterals i la part basal no arredonida. Els únics paraUels constatats es troben a
la Cova de les Ànimes (Barcelona), cavitat que per la primícia de la descoberta ha donat nom a aquest tipus d'adornaments (60).
Amb tot açò, el que pretendríem remarcar és l'efectivitat i }'alcanç dels contactes
culturals durant l'Eneolític entre les terres riberenques de la Mediterrània occidental, i
en el que afecta al País Valencià, el deixar constància que es tracta d'un espai obert en
aquesta època a múltiples influències, no solament a aquelles procedents dels brillants
focus culturals del sud i sudest peninsular.
..
Com a última qüestió a tractar estaria la que toca a la cronologia dels punyals de
retoc en peladures, on l'exemplar de Gandia, per les raons adés indicades , tampoc hi
aporta massa precisions. És per això que sobre aquest respecte ens cenyirem a les dades que es posseeixen i al debat originat en aquells àmbits més directament relacionats
amb el cas. Evidentment, la discussió gira entorn dels contextos culturals on apareixen
aquestes peces, on sovint s'han de salvar els obstacles que es deriven de la freqüent barreja de materials, i de les datacions C14 de què es disposa.
Fins a començaments dels anys 70, el millor punt de referència en termes de cronologia relativa i absoluta el constituïa el punyal de la Grotte des ChAtaigniers, aparegut
entre un conjunt bastant homogeni de materials del Bronze antic, especialment ceràmi(56) OOURTlN : Op. cil. DOt.o. 6,~ . 187_19l.
(57) B. MARTf i J . GIL: _Perl ... de a1e\Q Y r1óhulos del Cau Raboeer (CareaiICJ\t. Valencia). Al¡¡una" toll&ideracionee sobre el EneoUtito valenciano.. Archi"" de Prehi.otoria Levantitul.. XV, V.lènci., 1978, plp. 47-ó8.
(56) H. 8ARGE:" Les P&1"Ilr1I8 du Né (59 ) AqueotjllCÍmcnt u tn>b. illMit, pe,.;) uno mostra del. _dom . menta en qü...ti6 pot veure·. en E. A. LLOBREGAT: "M~ An¡ueol6t¡ico Provi ncial do Alkante.. Nuet\.n),IJ M. . -, L l , Vieent GAma F.ditoreo, V&lè nci .. 1989. pàg. 43.
(60l F. MAR11. P. CASANOVAS, J . LLEONART, D. MIQUEL i R. TEN: .E l dep6Aito eneolrtico de cuen"'" de oxolla r de I. "","VI de "Les
AnImeo" (Sant Llo .... nç del Munt. B&n:elona~. SpeJeon, 19, ~lona , 1972, plp. 77·1 (1.3.

- 21&-

[page-n-217]
PUNYAL DE RETOC EN PELADURES

17

ques, i amb una data C14 de 1480 ± 120 BC (61). Açò feia suggerir J. Guilaine que la
mtYor part dels objectes semblants havien de remetre's als inicis d'aquest període (62).
La troballa de l'exemplar de Roaix, al nivell de base de la sepultura i datat en 2150 ±
140 BC (63), ha fet canviar quasi radicalment la visió, proposant-se una cronologia decididament calcolítica per a gran part d'aquestes peces (64). Una defensa bastant extrema d'aquesta posició ha estat realitzada per G. Sauzade en el seu estudi sobre els
punyals anàlegs al de Roaix (Trou du Viviès, dolmen de Peicervier, Perpétairi, etc., del
tipus de llengüeta curta), on, després de repassar contextos i associacions, arriba a la
conclusi6 que aquests espècimens s'han de remuntar -almenys en l'àrea provençaI- a
una fase antiga del Calcolític (65). El mateix autor considera inclús que les variants de
base arredonida, més abundants al Llenguadoc-Rosse1l6, s6n diffcils de dissociar cronològicament dels punyals tipus Roaix -o tipus Trou du Viviès segons una primera
suggerència de J. Gui1aine (66), Amb aquesta idea coincidirien H, Baills, P. Campmajò i
J. L. Grillet a propòsit dels exemplars de base arredonida de l'Aven de l'Amaga la
Dona, a partir dels quals i de l'aixovar associat, on hi ha ceràmica campaniforme, admeten con a probable l'aparici6 d'aquesta mena d'objectes en la part est dels Pirineus
en el pas del III al II mil.lenari BC (67).
Així, doncs, i pel que pot per ara concretar-se, la cronologia absoluta dels punyals
amb peladures quedaria emmarcada entre la data de l'hipogeu de Roaix (Provença), de
finals del m mi1.1enari BC, i la de la Grotte des Cha.taigniers (Rossell6), de mitjans del
11 rni1.lenari BC. Encara hi hauria alguna datació més recent per a contextos on aquest
tipus de punyals es troben documentats, com la de 1320 ± 150 BC del nivell 6 de la
Grotte des Cascades, corresponent a una fase terminal del grup de Treil1es (Grands
Causses), si bé es jutjaria massa baixa atenent a la cronologia global proposada per a
aquesta fàcies cultural, fiXada entre 2600-1700 BC i on la fase terminal cobriria més
versemblantment el lapse 2000-1700 BC (68).
Com es veu, i en termes de seqüència cultural, aquesta cronologia afeda en primera
instància a l'Eneolític (o Calcolític) ple i final (69) i a un segment inicial de l'Edat del
Bronze. Si ens detenim en els límits més inferiors, la data de Roaix recobreix un moment en què el Vas Campaniforme ja ha fet la seua aparici6 en el sudest francés, fins i
tot en el marc de la Provença (70). Açò és interessant per al tema de la recerca dels prototipus que haurien inspirat els models dels punyals lítics, atesa la idea bastant gene(8 1) ABEI.ANET i GUlLAlNE: Op. ci/. notf, 40.
(62) J . OUILAJNE : . La clvilialtion dll v.... um panifonne clan. IN ~ """~. c..u..on ..... 1961.
OUILAlNE: Op. ci/. no\. 7.
(63) COURTlN: Op. d I. DOta 6.
(64) Cal ~ que &ITaD a. deKobo:rtt. de l'hipogeu. de ~ el p ropi CltJlLAlNE: Op. cil. noca 7. pla. 64 (nou. 6. peu de pq¡",,),

..Imiti. 111_

~

(65) 9.\UZAOE: Op. <:ú. noca 6.

.... ~t . . _a6........oon..

GUlLAJNE: Op. ci/. noca 8. "Que1q1lel c\oeumenu.. ....
(67) BAJUS. CAMPM..UÒ i G~ Op. ci/. ....... 1.
(68) COSTANTINl: Op. rit. nat. 34.
(ee) Hi _ 11 KIari •• CGllljoo hil - ,l ret ell ...... a1tn oeui6 per MARTf i GIL: Op. cil. noca 57, pip. 67-68, que d8 ... U term. tabo ...."
N.olCtic fi ....., EneoI.lIic, c.looIfti.. HoritDS Campuil........ dot lñIIaici6, lloC., .... preU iftditfRII_t 10M ...... _
..... dinoc.u
co...laQ6 I l'lIn. i . r.Jtn "-ndoo d.a. Pirillelll, .............,..... p_
erono\bcia I eulc.ur.ll ... t.tanci.J .... nt direrenlo!...a
enla clet.1lIcia ,,*" inll.ñ.n'>N Ioaah.
(7{1) J . GUlLAINIt: .t.. ciYiliN.tion do. aobe\eIa ~ormee",,- " f'rafM»~. Di... ....~ ()P CW .... ElIrop&a.. Cirili •
..tio:IN. v_CIIm~·. f'.dit.lorla dll C.N.R.s.• ~ 1964. pAp. 175-1116.
(se)

-217-

[page-n-218]
18

J . JUAN-CABANILLES

ralitzarla de sempre que aquests darrers serien una còpia d'exemplars metàl.lics. J.
Courtin, considerant el punyal de Roaix i espècimens emparentats, pensa que haurien
de relacionar-se amb els punyals de llengüeta en coure campaniformes (71), les primeres evidències dels quals en l'àmbit general que tractem són clarament anteriors al que
es creia de la seua difusió durant l'anomenat ..horitzó de reflux,. (72). D'altres autors,
igual com Courtin, creuen que aquesta mateixa és Ja direcció en la qual han de mirarse les imitacions (73). Tanmateix, i si bé sense descartar la tesi dels punyals campaniformes, G. Sa uzade ha proposat una hipòtesi alternativa per a la filiació dels prototipus
metàl.lics, en la mida que podrien trobar-se entre els exemplars també de coure i amb
llengüetes d'alguns dels conjunts eneolítics de l'àrea itàlica, especialment del grup de
RemedeUo; tot això recolzat en les proves de l'existència de corrents d'intercanvi entre
el nord d'Itàlia i el sudest francés en aquesta època (74). Amb tal proposta, és possible
que s'intentàs buscar una raó per a explicar la desconnexió contextual de la major part
dels punyallftics tipus Roaix amb el fenomen campaniforme, i on evidentment cobra
tot el seu sentit el que l'àmbit italià siga un focus de metal.lÚTgia precoç (no s'ha d'oblidar tampoc la presència ací dels bells espècimens de punyals lítics de retoc "en sèrie.. i
les seues evidents ressemblances morfològiques amb els de Roaix).
Si per als punyals de retoc en peladures i llengüeta els prototipus metàl.lics semblen estar bastant clars, es trie l'una o l'altra de les opcions proposades, açò no ho és
tant per als exemplars de base arredonida o sense acomodaments especials, podent respondre la seua manufactura a condicionaments de les específiques tradicions locals
(75); sempre present que els caràcters de contemporaneïtat els marcarien la tècnica del
retoc en peladures i els contextos on van associats, els quals en rares ocasions poden
atribuir-se culturalment a l'Edat del Bronze.
Aquesta darrera observació, que ens portaria a considerar els límits cronològics superiors establits per al conjunt dels punyals amb peladures, ja fou realitzada una vegada més per G. Sauzade, com mig s'insinua en la nota 75 i conforme feia al subratllar
que la major part d'aquests punyals, sobretot els de llengüeta, haurien estat descoberts
en un mitjà calcolitic homogeni i mai, per contra, en un context del Bronze antic netament definit (76). Sempre restaria, però, el cas de Chàtaigniers, si bé els propis autors
que avaluaren la troballa no amagaren la indubtable filiació calcolítica d'alguns dels
elements que l'acompanyaven (77), cosa que podria fer considerar inclús un tant baixa
la data C14 ací obtinguda.
COURTIN: Op. citol>OtI 6. pl¡. 194 (nota 70. peu de pAgina).
(72) Ve,,",.obre aqu...t particular lea dad ... re nifonneen el Pa.la V.lenci8noo. TrabaJoo V......... del SeMcio de Invutipci6n. PrehiU6ri .... 80, València, 1~, pAg. 102.
(73) Peruemplo:
GUILA1NE: Op. ci/. nou. 7, plg. 64. a propbait del punyal deTrou du v.\tÍè!I.
BOCQU~ Op. cito lIOt.I 12. pAg. 14,. pro~iedel punyal de Perpétairi.
( 74) SAlIZADE: Op. cU. nota~, plg. 256.
J. COUR'I'IN i G. SAUZAnE: . Un poi¡nanl de type Remedcllo en Provence-. Bulletin de la Soci~ f'"réhist.orique Française. ~
6. Parl&. 1!n~. pAp. 184·190.
(71i) No obetant, i per al cu deli plI.Dyalll de ba&e arredonid.a. SAUZADE: Op. ci/. nota 6, pAg. 266, &¡>II.Dtava IB possibilitae que ell &eu.
protO~~ U~II1I_n tarnW en ela ... pkimena entlega en eoure de I... cult;urea eneol!tiqueo ita.li."". de G.udo. Rin.ldo!WI I Re",edeU... Amb .çiI ew... al p"" • la ides que .quea(e& _
poIUeaeen imitar ",ruo pun,yala del Broru:c an~c.
(76) SAUZAOE: Op. cil. nota li. plg. 266.
(77) ABE.!.A.NETi GUlLAINE: Op. dl. nota 40.
(7\)

n.

--218-

[page-n-219]
PUNYAL DE RETOC EN PELADURES

19

Pel que afecta a tota aquesta discussió. no deixa de ser simptomàtic que els punyals
amb peladures (o la particular solució tècnica que representa dit retoc com a forma
d'acabament), apareixen en àmbits excèntrics com els A1ps o el Jura francesos (el marc
de desenrotllament de la cultura Saona-Roine) al fmal del que pot estimar-se l'evolució
morfo-tècnica local d'aquest tipus d'armament lític, segons les seqüències de Charavines (78) o de Clairvaux (79). Per a aquest moment, tot assenyalant la fase final de la civilització Saona-Roine i el pas al Bronze antic, hi hauria la data 1800 ± 120 BC del p0blat d'Oroux-sur-Saone, on també es documenta algun punyal d'aquelles característiq ues.
Si des d'ací es pot fer alguna extrapolació, val a dir que en els conj unts Bronze antic
del s territoris mediterranis de la Península Ibèrica, especialment els corresponents a la
Cultura del Argar o al Bronze Valencià, ja no hi ha a penes constància de cap "gran
arma,. en sílex i, molt menys, d'aquelles que h an motivat la present exposició. La fita
r aonable del 1800-1700 BC, doncs, i a tenor de les datacions C14 amb què es compta,
marcaria en aquests ambients, igual com en la resta de la façana mediterrània occidental, la decadència de la "gran talla,. e n sílex i de les necessitats o intencionalitats de
què pogués estar revestida. Esclarint els dubtes sobre la cronologia dels punyals i a rmes semblants localitzats al País Valencià, atés que hem donat anteriorment la seua
ressenya expressa, hem de dir que les peces de l'Algorfa, Cova del Pany i Ladera del
Castillo han a paregut en contextos que s'han d'atribuir al ple Eneolftic, mentre que les
procedents de Les Moreres, Ereta del Pedregal i Cova Santa, més clarament les dues
darreres , han de remetre's a l'Horitzó Campanifor me de Transició, etapa que, com el
seu nom indica, hi representa el pont cap a l'Edat del Bronze. Per tant, el període d'utilització i circulació que aquests objectes hi suposen comprendria els segles immediatament a cavall, per l'una i l'altra banda, de la data 2.000 BC; en aquests marges, a falta
de més dades, hauria de ser inelós també el punyal de Gandia.
Una petita reflexió final s'imposa de nou sobre el significat del gran annament en
sílex eneolitic. Es tracte del que es tr acte, armes, útils, objectes d'aparat o suntuaris,
emblemàtics, votius, cultuals, béns de prestigi , etc., el que ofereix menys dubtes és que
la seua producció, en la qual hi ha implicada tota una concepció de l'explotació i talla
del sílex, ha d'enten dre's com una resposta a la inicial circulació d'armes i ute nsilis
metàl.lics i a la necessitat o el desig de competir-hi eficaçment (80). En el cas concret
dels punyals de retoc en peladures, tema central de discussió en aquest treball, és interessant fer notar que la seua aparició i generalització se mbla produir-se en uns moments en què els se us homòlegs metàl.lics (prototipus formals o no) comencen a manifestar una circulació més intensa (cfa. punyals de coure campaniformes). Des d'aquesta

(78J BOCQUn Op....ot. notal2. ple. 14.
(79) f'tnuo;QUIN el tJlii : Op. dl. nota 52. Ñ . 43.
(80) VI!lU1lIOltril.c¡.-t.. qQMtid I . op;moo., pn ~ple, d.e;
BOCQUft Op. di. nota 12. pq. 17.
CHA.'oIPiON el a /li; Op. cil. nota lloS, pq. 226 .
.... Al. I fi. Pt"rREQUIN;.Le NM!iIhiq ..... .se. ..... Prfhiotoi,.. da .... de Chalal:a et d, CI.i ........ (4000-2000 u : .J...c.~. Editi_ E....ance, P1tria, 1988,~. 107-l08.

-219-

[page-n-220]
J . JUAN.cABANILLES

20

perspectiva, els punyals amb peladures poden representar els últims intents d'aquella
competició de Ja talla del sílex amb la nova tecnologia metal.1úrgic8, cada vegada en
major expansió; i en això mateix pot radicar també l'explicació a l'acabat tan acurat que
comporten aquestes peces, més enllà, com dèiem, del que escauria per a la simple utilització. M. O. Aeanfara ha reparat en aquest aspecte, referint-lo a una qüestió de pura
estètica, de gust artístic (81); però hi afegiríem un gust artístic que cobra tota la seua
significació si l'interpretem com un mitjà, repetim, per 8 competir més eficaçment amb
el metall.

(sn

ACANFORk Op. Ol. IlOta 9, pq.. 145-146.

-220-

[page-n-221]
J . JUAN·CA8ANILLES.- Punyal de retoc e n peladures

-'
,

,,

.

,
,
,r

,
,•
,
,
\

/"\

\

\

,

\,.,
\ ,,
,

I
i

\
,
,
,

i
,
:
,
,
•
,

,
,

- 221 -

W t. 1

[page-n-222]
J . JUAN·CABANILLES.-Punyal de retoc e n p eladurell

A) Punyal de la Lader a de l Castill o.

8 ) Punyal d e la Cova d el Pany.

- 222-

LMf. 1I

[page-n-223]