Sepultures neolítiques i creences el Tossal de les Basses: primeres dades (Alacant, l'Alacantí)
Pablo Rosser Limiñana
2010
[page-n-1]
La zona del Tossal de les Basses (l’Albufereta, Alacant),
és un espai pla, als peus la Serra Grossa, i un poc alçat
sobre una rambla i un aiguamoll litoral, que disposa de
recursos hídrics associats a l’aqüífer càrstic i terra de
cultiu abundant; se situa, a més, al costat de la línia de
costa. Es tracta d’un assentament a l’aire lliure que, en
cada període estacional, supleix la manca de certs productes amb l’abundància d’altres (és el cas, per exemple, de la recol·lecció de mol·luscs, activitat molt pro-
SEPULTURES NEOLÍTIQUES I CREENCES EN EL
TOSSAL DE LES BASSES: PRIMERES DADES
(ALACANT, L’ALACANTÍ)
PABLO ROSSER LIMIÑANA
bablement de temporada). L’extensió en la dispersió
COPHIAM, Unitat de Conservació del
dels nivells i de les estructures documentades, insistim,
Patrimoni Històric i Artístic Municipal
Ajuntament d’Alacant
pot deure’s a distintes ocupacions del lloc en el temps,
durant un període prolongat que hem pogut concretar,
gràcies a les datacions del C14, entre el 4950-4720 cal
BC, i el 3650-3520 cal BC. Estem, per tant, davant d’un
assentament més o menys estable —o semipermanent— amb unitats d’hàbitat fràgil i de planta circular,
però amb una organització espacial que, a diferència
potser de les seues estructures d’hàbitat, sí que requereixen d’un esforç gran de la col·lectivitat (construcció
de fosses, zona d’empedrat, sepultures humanes i votives, etc.) i, per tant, deuen formar part d’un assentament estable que amortitze l’esforç invertit.
Quant al món dels morts, en el nostre jaciment
s’han localitzat, fins ara, setze sepultures humanes
SEPULTURES NEOLÍTIQUES I CREENCES EN EL TOSSAL DE LES BASSES
183
[page-n-2]
Figura 1. Planta i seccions de les diferents estructures.
184
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
[page-n-3]
(Fig. 1). Les pautes funeràries que s’han pogut apreciar en la majoria d’elles són les següents: presenten
una localització més o menys dispersa, sense formar
un cementeri, però fonamentalment s’erigeixen
entorn —o immediatament damunt— de la zona d’hàbitat fins ara documentada, i també, curiosament,
amortitzant la fossa principal o de drenatge (fossa
2/5). Les deposicions, normalment, s’han fet excavant
en el paleosòl una fossa no molt profunda, tendent a
la forma circular; a l’interior d’aquesta es col·loca el
cadàver en decúbit lateral, normalment esquerre, o en
Figura 2. En groc les tombes de la fase TBIII; en marró clar les que possiblement es poden adscriure a aquesta fase; en blau les de la fase TBIV. Les
que apareixen en cercle blanc no tenen datació ni tampoc possible adscripció hipotètica.
decúbit supí lateralitzat esquerre. Potser les sepultures presentaven una coberta tumulària de pedres
tcardial o de les ceràmiques pentinades (NIC),
menudes i mitjanes. El depòsit funerari està format, en
moment en què està en funcionament l’anomenada
la majoria dels casos, per vasos ceràmics, encara que
per nosaltres «fossa d’irrigació» i els fons de cabanya
s’han pogut documentar grans de collar, malacofauna
ja existents. És, precisament, en la contornada de les
i un poc de fauna en algunes de les tombes. Damunt
esmentades cabanyes que es produeixen les primeres
del cap de l’individu soterrat, o al costat d’ell, es
deposicions de sepultures humanes (T2, T9 i T13), que
posaven efectivament un, dos o fins a tres vasos, la
han donat les datacions següents: 4590-4450 cal BC,
majoria de les vegades boca avall. Les sepultures són
4590-4450 cal BC, i 4460-4330 cal BC, respectiva-
sempre individuals. D’altra banda, només s’han trobat
ment; dates equiparables a les de Cendres Va (4590-
—almenys fins ara— dues sepultures infantils (entre 2-
4350 cal BC), (Bernabeu i Orozco, 1999) també del
3 i 7-9 anys, respectivament).
mateix horitzó postcardial (Fig. 2). En la fase TBIV, açò
Respecte al seu enquadrament cronològic, gràcies
és, a partir de l’últim quart del
V
mil·lenni i la primera
a l’obtenció de datacions més o menys precises pel
meitat del
C14 d’algunes de les sepultures,1 podem fins i tot
trobem davant d’una ocupació que continua sent
plantejar una seqüència temporal per a les deposi-
intensiva de l’àrea del Tossal de les Basses, amb
cions de les inhumacions, si bé no de totes. Així, és
estructures associades a ceràmiques pentinades,
per a la tercera fase (TBIII), datable entre mitjan i final
esgrafiades i brunyides (NIC/NIIA). Es localitzen en la
del
mil·lenni, que comencem a documentar sepultu-
mateixa zona ocupada per les sepultures anteriors, si
res, fase que podríem paralelitzar en ple horitzó pos-
bé amb alguna variació, és a dir que ja no estan només
V
IV,
es produeixen nous soterraments. Ens
1.- Beta Analytic Radiocarbon Dating Laboratory.
SEPULTURES NEOLÍTIQUES I CREENCES EN EL TOSSAL DE LES BASSES
185
[page-n-4]
Les sepultures del Tossal de les Basses s’aparten
del món de les sepultures múltiples, fonamentalment
en coves, tan presents en el neolític de les comarques
centremeridionals valencianes (Soler, 2002), difícils d’identificar per al neolític antic (Fairén, 2006), però que
són més habituals a mesura que ens acostem al calcolític i a l’horitzó campaniforme. Alguns autors han insinuat l’existència de sepultures a l’aire lliure al costat
dels llocs d’habitació (Fairén, 2006:107), però fins ara
no se n’havia documentat res al País Valencià. A més,
aquestes sepultures s’han relacionat només amb l’a-
mortització d’estructures excavades (Fairén, 2006:
112) que, evidentment, no és el nostre cas, ja que les
estructures negatives amb sepultura en el seu interior
es van realitzar en el Tossal de les Basses per a una
única finalitat: la funerària, i aquelles eren primàries.
Per tant, la documentació de les nostres sepultures
enriqueix el panorama sobre l’arqueologia de la mort
Figura 3. Vasos que formen part del depòsit funerari de la T14, excepte la
inferior dreta que pertany al T10.
en el neolític de manera important. Però és que, d’altra banda, fins ara, des d’un punt de vista cronològic,
en la contornada de la zona de les cabanyes, sinó
només es documentaven sepultures a l’aire lliure en
fonamentalment damunt d’elles.
jaciments calcolítics i campaniformes (Soler, 1995,
Només una de les sepultures excavades, la T6, l’es-
2002; Pascual Benito, 1989), per bé que la majoria en
quelet de la qual és de sexe masculí entre 25 i 35 anys
deposicions secundàries que han sigut amortitzades.
d’edat, se n’ix dels paràmetres definits més amunt. Si
En tot cas, la clara diferenciació, a nivell de ritual de
bé no ens detindrem en la seua anàlisi crono-estratigrà-
soterrament, entre el Tossal de les Basses i les comar-
fica, per falta d’espai, plantegem, com a hipòtesi de
ques valencianes centremeridionals no es veu total-
treball, que aquesta tomba siga la d’un personatge
ment corroborada en el territori que circumda el Camp
destacat de la comunitat neolítica assentada al Tossal
d’Alacant. Així, es documenta sepultura en cova a la
de les Basses (Fig. 4), a causa del caràcter de registre
Cova de Sant Martí (Agost) (Torregrosa i López, 2004:
intencional que té tot depòsit funerari que és regulat
Fig. 13.1 i Fig. 16.4). Açò es podria explicar de dues
per pautes socials específiques (Vicent, 1995).
maneres: o bé es tracta d’un soterrament puntual, rela-
186
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
[page-n-5]
Figura 4. Elements que potser podien formar part de l’ofrena de la sepultura T6.
cionat amb l’ocupació temporal i circumstancial de la
la localització de l’assentament a l’aire lliure, on
cavitat en les rutes entre el Vinalopó Mitjà i el Camp
aquests soterraments es duen a terme en zones baixes
d’Alacant, o bé s’hauria de plantejar una coexistència
de la depressió prelitoral i a la zona litoral, pròxims a
entre ambdues formes de sepultura (Fairén, 2006).
cursos d’aigua òptims per a la pràctica de l’agricultura
Fora de l’àmbit del País Valencià, potser on més simi-
i la ramaderia.
lituds trobem amb el nostre jaciment siga a la zona
Quant a la situació espacial de les sepultures,
catalana, més concretament amb el denominat «nucli
començarem per dir que no podem assegurar que esti-
d’Amposta», açò és, amb el neolític mitjà dels sepul-
guem davant d’un terreny o espai exclusivament desti-
cres de fossa i, més concretament, amb la fàcies valle-
nat a ús funerari; només podríem plantejar-ho en el cas
siana (Martín et al., 1996), caracteritzada tant per
que les dues fases en què es documenten sepultures
documentar-s’hi només sepultures de fossa, com per
foren immediatament posteriors a fases d’ocupació
SEPULTURES NEOLÍTIQUES I CREENCES EN EL TOSSAL DE LES BASSES
187
[page-n-6]
com a lloc d’hàbitat, com ocorre en alguns exemples
Pocs elements demogràfics podem avançar sense
coneguts (Sesma i García 1999; Rojo et al., 2002;
entrar a fons en l’estudi realitzat per encàrrec nostre,3 ja
Delibes de Castro i Zapatero, 1996) i que poden inter-
que dels 16 individus documentats només s’ha pogut
pretar-se des d’una perspectiva simbòlica, en el sentit
determinar el sexe de cinc d’ells, sent-ne tres femenins
de retrotraure drets sobre el territori; és a dir, la reafir-
i dos masculins. Respecte a les edats de mort, ens fal-
mació en l’ocupació d’una àrea, una vegada abando-
ten els perinatals i els individus senils, i el de més edat
nats els poblats per grups anteriors (Rubio de Miguel,
dels documentats és l’existent en la T15, entre 45 i 55
2001-2002).
anys, sense que se’n puga determinar si va ser aquesta
Sobre orientacions de les tombes, no és molt el que
l’esperança de vida de la població. Si es confirmara
s’ha pogut concloure, pel fet que moltes tenen un estat
aquesta dada, podríem pensar que l’esperança de vida
de conservació que no permet traure’n cap informació.
era més aïna curta. Són molt escasses (dues) les sepul-
D’altra banda, no hem trobat un patró únic per a orien-
tures infantils, encara que la mortaldat en aquest seg-
tar els individus que sí que hem aconseguit identificar.
ment de població degué ser molt alta. La no existència
Així, la que considerem més antiga, la T6, presenta una
de perinatals, per tant, sorprén. Potser aquest fet
orientació NE/SO, orientació que segueix la trajectòria
podria estar parlant-nos, com per a altres èpoques —la
solar des de l’alba fins a l’ocàs. Pel que fa a les de la fase
ibèrica, per exemple— d’una clara distinció en el trac-
TBIII, per la seua banda, tenim orientacions S/N, amb el
tament que es dóna als individus infantils al morir
cap mirant a l’O (T2), o SO/NE amb el cap mirant al NO
(Rubio de Miguel, 2001-2002: 63). Encara que en la cul-
(T11). Per a la fase següent, TBIV, l’orientació varia entre
tura dels sepulcres de fossa si que hi ha presència d’in-
NO/SE i el cap al NE (T4), o SO/NE amb el cap al N (T5
dividus infantils, no n’hi ha d’individus de poca edat
i T10). Per tant, l’única cosa que podem dir és que l’o-
(Martí i Rosell et al., 1997: 99-104). En aquest sentit,
rientació més antiga potser buscava la referència solar,
igual que s’ha plantejat un possible caràcter selectiu a
mentre que per a les sepultures següents pareix predo-
l’hora d’inhumar en coves o en tombes megalítiques
minar l’orientació contrària SO/NE, si bé no de manera
col·lectives (Delibes de Castro, 1995; Price, 2000; Soler,
exclusiva. En aquest cas, molt probablement, es busca-
2002), aqueixa selecció pot ser, en aquest cas, amplia-
ra l’orientació cap a l’ocàs. La disposició dels individus
ble segons l’edat del difunt. Les possibles creences
és majoritàriament en decúbit lateral esquerre, encara
que aquesta diferenciació porte implícita, lògicament,
que també es documenta la posició en decúbit supí
se’ns escapen.
lateralitzat esquerre. Només el soterrament T6 està clarament soterrat en decúbit supí.2
Potser es podria parlar d’algun tipus d’agrupació o
conjunt en les sepultures pertanyents a la fase TBIV,
2.- Aquesta última posició és la majoritària en la cultura dels sepulcres de fossa, per bé que també existeix en menor grau el decúbit lateral plegat, però
per als individus infantils en Can Grau (Martí et al., 1997: 99 i 103-104).
3.- FADRIQUE RUBIO, Thaïs; GARCÍA SÍVOLI, Carlos; MALGOSA MORERA, Assumpció, NÚÑEZ, Alba; LAGUILLO, Oliver; JORDANA, Xavier.
188
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
[page-n-7]
més concretament les tres tombes més pròximes —o
4343-3957 cal BC, la qual cosa també podria coincidir
damunt— de la zona d’hàbitat abandonada (T3, T4,
amb les nostres datacions, tenint en compte que
T5). Si tenim en compte que pertanyen al mateix
nosaltres ho tenim documentat amb datacions entre el
moment cronològic, que almenys dues d’elles (T4 i T5)
4590-4450 cal BC i el 3650-3520 cal BC. Per la seua
presenten la mateixa orientació SW/NE i amb el cap al
banda, el tipus II apareix al final de la fase TBIII (4450-
N, així com que també presenten el mateix tipus cons-
4330 cal BC) amb un sol cas. Encara que també el
tructiu, açò és el subtipus I.b, tot pareix indicar que,
tenim en la fase TBIV (un exemplar) ni tan sols podem
efectivament, podríem estar parlant d’un conjunt unit
pensar si es podria tractar d’un tipus més comú en
bé per llaços familiars, bé pels de clan, etc. Quant als
aquesta o en l’anterior fase, alhora que els altres
gests funeraris, creiem que —almenys en els esquelets
exemplars documentats d’aquest tipus (tres), per ara,
conservats— en tots es guarda més o menys la posició
no els hem poguts adscriure d’una manera clara a cap
anatòmica, la qual cosa ens fa pensar que, una vegada
de les anteriors fases per falta d’elements de datació
dipositats a les fosses, es cobrien de terra, almenys
concrets. No apareixen, en la nostra necròpolis, sepul-
parcialment, i potser amb una coberta més o menys
tures amb estructures complexes, que sí que són
tumulària de pedres. Només en un cas, el de la tomba
comunes en els sepulcres de fossa, que en Bòbila
infantil T4, es podria parlar d’un amortallament amb un
Madurell es daten a partir del 3500-3300 cal BC i a
sudari o amb cordes, a causa de la posició excessiva-
Can Grau en 3500 cal BC (Martí et al., 1997: 159), data
ment flexionada de l’esquelet.
que coincideix més o menys amb la fase d’abandó del
Respecte a la morfologia constructiva, les fosses
nostre assentament.
de soterrament del Tossal de les Basses se situen entre
Quant al depòsit funerari, ja apareix en les tombes
les de tipus constructius simples. En aquest sentit,
més antigues, primer malacofauna sola, després vasos
podrien incloure’s en els tipus I i II establits per a la
i, en l’última fase, malacofauna, ceràmica i un gra de
necròpolis de Bòbila Madurell (Bordas et al., 1994). A
collar, indistintament (Fig. 3). Com ja hem comentat, els
grans trets, els distints tipus constructius no tenen el
vasos solen aparéixer prop del cap o, fins i tot, damunt
seu correlatiu cronològic evident, excepte potser el
d’ell i normalment boca avall.
subtipus I.a, que podria ser més antic. En Bòbila
Encara que és prompte per a poder traure conclu-
Madurell aquest subtipus és també el més antic i s’ha
sions en el nostre jaciment sobre aspectes tan comple-
pogut datar amb el C14, en 5415-3370 cal BC, per la
xos com la diferenciació social, potser alguna cosa d’ai-
qual cosa, degut a la seua àmplia datació, no hi hauria
xò puga apuntar la sepultura T6, com ja hem comentat
problema a fer-la coincidir amb la possible data de la
més amunt, tant per la seua possible antiguitat, com
nostra sepultura. El tipus I.b, molt habitual en la nostra
per la posició en què se soterra l’individu, pel tipus de
necròpolis, ha sigut datat en el Camí de Can Grau en
fossa, pel seu depòsit funerari i per la possible ofrena
SEPULTURES NEOLÍTIQUES I CREENCES EN EL TOSSAL DE LES BASSES
189
[page-n-8]
pròxima de polseres. Com s’ha arribat a afirmar recentment, «alguns individus són objecte d’un tractament
diferencial» (Fairén, 2006: 117).
MARTÍN CÓLLIGA, A.; BORDAS TISSIER, A.; POU CALVET, R.; DÍAZ ORTELLS, J.
I
MARTÍ ROSSELL, M. (1996): «Estructuras de hábitat al aire libre veracienses en el Vallés ( Barcelona )». Formacio i implantacio de les
comunitats agricoles : actes I congrés del neolític a la península ibè-
La possible significació religiosa o cultural de les
sepultures pot llegir-se de moltes maneres. Ja hem vist
més amunt la simbologia d’apropiació del territori en
alguns casos i, en un altre lloc, hem parlat del soterrament votiu d’animals (Rosser i Fuentes, 2008).
rica, Gavà-Bellaterra, 27, 28 i 29 de març de 1995, Vol. 1, p. 447-453.
PRICE, T. D. (2000): «Lessons in the transition to agriculture», En: T.D. Price
(ed.), Europe’s First Farmers, Cambridge, p. 301-318.
PASCUAL BENITO, J. (1989): «Les Jovades (Cocentaina, Alacant), habitat del
neolitic final amb estructures excavades: Sitges i Fosses». Alberri:
Quaderns d’investigacio del centre d’estudis contestants, nº 2, 1989,
p. 9-52.
ROJO GUERRA, M.A. I KUNST M. (eds.): Sobre el Significado del Fuego en
los Rituales Funerarios del Neolítico. Studia Archaeologica, 91.
Valladolid. 254 p.
ROJO GUERRA, M.A.; KUNST M. I PALOMINO, A.L. (2002): «El fuego como pro-
Bibliografia
BERNABEU, J. I OROZCO, T. (eds.) (1999): Actes del II Comgrés del Neolitic
a la Peninsula Ibèrica (València, 1999), Saguntum Extra-2. Valencia.
BORDAS TISSIER, A.; DÍAZ ORTELLS, J.; POU CALVET, R.
I
MARTÍN CÓLLIGA, A.
(1994): «Excavacions arqueològiques 1991/92 a la Bòbila MadurellMas Duran (Sant Quirze del Vallès, Vallès Occidental)», en Tribuna
d’Arqueologia, 1993.
DELIBES DE CASTRO, G. I ZAPATERO MAGDALENO, P. (1996): «De lugar de habi-
cedimiento de clausura en tres tumbas monumentales de la
Submeseta Norte». En M. A. Rojo i M.Kundt (eds.): Sobre el
Significado del Fuego en los Rituales Funerarios del Neolítico.
Studia Archaeologica, 91.Valladolid, p.21-38.
ROSSER LIMIÑANA, P. I FUENTES, C.(2008): Tossal de les Basses, seis mil años
de historia de Alicante. Alicante.
RUBIO DE MIGUEL, I. (2001-2002): «El mundo funerario neolítico peninsular:
tación a sepulcro monumental: una reflexión sobre la trayectoria del
algunas reflexiones sobre su transfondo social». En Anales de prehis-
yacimiento neolítico de La Velilla en Osorno (Palencia)». I Congreso
toria y arqueología, nº 17-18, p. 53-66.
del Neolítico de la Península ibérica (Vol. I). Rubricatum I Gavá, p.
337-348.
DELIBES
DE
CASTRO, G. (1995): «Ritos funerarios, demografía y estructura
social entre las comunidades neolíticas de la Submeseta Norte». En
SESMA SESMA, J.
I
GARCÍA GAZÓLAZ, J. (1999): «Talleres de sílex “versus”
lugares de habitación: Los Cascajos (Los Arcos, Navarra), un ejemplo
de neolitización en el Alto Valle del Ebro». Saguntum: Papeles del
Laboratorio de Arqueología de Valencia, nº 2, p. 343-352.
Fernández Ibáñez, C.; Pérez Losada, F. i Fábregas Valcarce, R.
SOLER, J. A. (2002): Cuevas de inhumación múltiple en la Comunidad
(coords.): Arqueoloxía da morte : arqueoloxía da morte na Península
Valenciana. Diputación Provincial de Alicante y Real Academia de la
Ibérica desde as Orixes ata o Medievo: (actas do Curso de Verán da
Universidade de Vigo, celebrado en Xinzo de Limia, do 4 ó 8 de
xullo de 1994), p.61-94.
FAIRÉN, S. (2006): El paisaje de la neolitización. Arte rupestre, poblamien-
to y mundo funerario en las comarcas centro-meridionales valencianas. Universidad de Alicante.
Historia.
TORREGROSA GIMÉNEZ, P.; LÓPEZ SEGUÍ, E.
I
JOVER MESTRE, F. J. (2004): «La
Cova Sant Martí (Agost, Alicante) y las primeras comunidades neolíticas al sur de la cuenca del Serpis». Recerques del Museu d’Alcoi,
nº 13, p. 9-34.
VICENT GARCÍA, J. M. (1995): «Problemas teóricos de la Arqueología de la
MARTÍ ROSSELL, M.; PAU CALVET, P. I CORLUS MARTÍN, X. (1997): «Excavacions
Muerte: una introducción». En Arqueoloxía da morte : arqueoloxía
arqueològiques a la ronda sud de Granollers, 1994. La necròpolis del
da morte na Península Ibérica desde as Orixes ata o Medievo: (actas
Neolític mitjà i les restes romanes del Camí de Can Grau (La Roca del
do Curso de Verán da Universidade de Vigo, celebrado en Xinzo de
Vallès, Vallès Oriental) i els jaciments de Cal Jardiner (Granollers,
Limia, do 4 ó 8 de xullo de 1994) / coord. por Carmelo Fernández
Vallès Oriental». En Excavacions Arqueològiques a Catalunya, 14.
Ibáñez, Fermín Pérez Losada, Ramón Fábregas Valcarce, 1995, ISBN
Generalitat de Catalunya.
84-606-2443-9, p. 13-32.
190
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
[page-n-9]
La zona del Tossal de les Basses (l’Albufereta, Alacant),
és un espai pla, als peus la Serra Grossa, i un poc alçat
sobre una rambla i un aiguamoll litoral, que disposa de
recursos hídrics associats a l’aqüífer càrstic i terra de
cultiu abundant; se situa, a més, al costat de la línia de
costa. Es tracta d’un assentament a l’aire lliure que, en
cada període estacional, supleix la manca de certs productes amb l’abundància d’altres (és el cas, per exemple, de la recol·lecció de mol·luscs, activitat molt pro-
SEPULTURES NEOLÍTIQUES I CREENCES EN EL
TOSSAL DE LES BASSES: PRIMERES DADES
(ALACANT, L’ALACANTÍ)
PABLO ROSSER LIMIÑANA
bablement de temporada). L’extensió en la dispersió
COPHIAM, Unitat de Conservació del
dels nivells i de les estructures documentades, insistim,
Patrimoni Històric i Artístic Municipal
Ajuntament d’Alacant
pot deure’s a distintes ocupacions del lloc en el temps,
durant un període prolongat que hem pogut concretar,
gràcies a les datacions del C14, entre el 4950-4720 cal
BC, i el 3650-3520 cal BC. Estem, per tant, davant d’un
assentament més o menys estable —o semipermanent— amb unitats d’hàbitat fràgil i de planta circular,
però amb una organització espacial que, a diferència
potser de les seues estructures d’hàbitat, sí que requereixen d’un esforç gran de la col·lectivitat (construcció
de fosses, zona d’empedrat, sepultures humanes i votives, etc.) i, per tant, deuen formar part d’un assentament estable que amortitze l’esforç invertit.
Quant al món dels morts, en el nostre jaciment
s’han localitzat, fins ara, setze sepultures humanes
SEPULTURES NEOLÍTIQUES I CREENCES EN EL TOSSAL DE LES BASSES
183
[page-n-2]
Figura 1. Planta i seccions de les diferents estructures.
184
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
[page-n-3]
(Fig. 1). Les pautes funeràries que s’han pogut apreciar en la majoria d’elles són les següents: presenten
una localització més o menys dispersa, sense formar
un cementeri, però fonamentalment s’erigeixen
entorn —o immediatament damunt— de la zona d’hàbitat fins ara documentada, i també, curiosament,
amortitzant la fossa principal o de drenatge (fossa
2/5). Les deposicions, normalment, s’han fet excavant
en el paleosòl una fossa no molt profunda, tendent a
la forma circular; a l’interior d’aquesta es col·loca el
cadàver en decúbit lateral, normalment esquerre, o en
Figura 2. En groc les tombes de la fase TBIII; en marró clar les que possiblement es poden adscriure a aquesta fase; en blau les de la fase TBIV. Les
que apareixen en cercle blanc no tenen datació ni tampoc possible adscripció hipotètica.
decúbit supí lateralitzat esquerre. Potser les sepultures presentaven una coberta tumulària de pedres
tcardial o de les ceràmiques pentinades (NIC),
menudes i mitjanes. El depòsit funerari està format, en
moment en què està en funcionament l’anomenada
la majoria dels casos, per vasos ceràmics, encara que
per nosaltres «fossa d’irrigació» i els fons de cabanya
s’han pogut documentar grans de collar, malacofauna
ja existents. És, precisament, en la contornada de les
i un poc de fauna en algunes de les tombes. Damunt
esmentades cabanyes que es produeixen les primeres
del cap de l’individu soterrat, o al costat d’ell, es
deposicions de sepultures humanes (T2, T9 i T13), que
posaven efectivament un, dos o fins a tres vasos, la
han donat les datacions següents: 4590-4450 cal BC,
majoria de les vegades boca avall. Les sepultures són
4590-4450 cal BC, i 4460-4330 cal BC, respectiva-
sempre individuals. D’altra banda, només s’han trobat
ment; dates equiparables a les de Cendres Va (4590-
—almenys fins ara— dues sepultures infantils (entre 2-
4350 cal BC), (Bernabeu i Orozco, 1999) també del
3 i 7-9 anys, respectivament).
mateix horitzó postcardial (Fig. 2). En la fase TBIV, açò
Respecte al seu enquadrament cronològic, gràcies
és, a partir de l’últim quart del
V
mil·lenni i la primera
a l’obtenció de datacions més o menys precises pel
meitat del
C14 d’algunes de les sepultures,1 podem fins i tot
trobem davant d’una ocupació que continua sent
plantejar una seqüència temporal per a les deposi-
intensiva de l’àrea del Tossal de les Basses, amb
cions de les inhumacions, si bé no de totes. Així, és
estructures associades a ceràmiques pentinades,
per a la tercera fase (TBIII), datable entre mitjan i final
esgrafiades i brunyides (NIC/NIIA). Es localitzen en la
del
mil·lenni, que comencem a documentar sepultu-
mateixa zona ocupada per les sepultures anteriors, si
res, fase que podríem paralelitzar en ple horitzó pos-
bé amb alguna variació, és a dir que ja no estan només
V
IV,
es produeixen nous soterraments. Ens
1.- Beta Analytic Radiocarbon Dating Laboratory.
SEPULTURES NEOLÍTIQUES I CREENCES EN EL TOSSAL DE LES BASSES
185
[page-n-4]
Les sepultures del Tossal de les Basses s’aparten
del món de les sepultures múltiples, fonamentalment
en coves, tan presents en el neolític de les comarques
centremeridionals valencianes (Soler, 2002), difícils d’identificar per al neolític antic (Fairén, 2006), però que
són més habituals a mesura que ens acostem al calcolític i a l’horitzó campaniforme. Alguns autors han insinuat l’existència de sepultures a l’aire lliure al costat
dels llocs d’habitació (Fairén, 2006:107), però fins ara
no se n’havia documentat res al País Valencià. A més,
aquestes sepultures s’han relacionat només amb l’a-
mortització d’estructures excavades (Fairén, 2006:
112) que, evidentment, no és el nostre cas, ja que les
estructures negatives amb sepultura en el seu interior
es van realitzar en el Tossal de les Basses per a una
única finalitat: la funerària, i aquelles eren primàries.
Per tant, la documentació de les nostres sepultures
enriqueix el panorama sobre l’arqueologia de la mort
Figura 3. Vasos que formen part del depòsit funerari de la T14, excepte la
inferior dreta que pertany al T10.
en el neolític de manera important. Però és que, d’altra banda, fins ara, des d’un punt de vista cronològic,
en la contornada de la zona de les cabanyes, sinó
només es documentaven sepultures a l’aire lliure en
fonamentalment damunt d’elles.
jaciments calcolítics i campaniformes (Soler, 1995,
Només una de les sepultures excavades, la T6, l’es-
2002; Pascual Benito, 1989), per bé que la majoria en
quelet de la qual és de sexe masculí entre 25 i 35 anys
deposicions secundàries que han sigut amortitzades.
d’edat, se n’ix dels paràmetres definits més amunt. Si
En tot cas, la clara diferenciació, a nivell de ritual de
bé no ens detindrem en la seua anàlisi crono-estratigrà-
soterrament, entre el Tossal de les Basses i les comar-
fica, per falta d’espai, plantegem, com a hipòtesi de
ques valencianes centremeridionals no es veu total-
treball, que aquesta tomba siga la d’un personatge
ment corroborada en el territori que circumda el Camp
destacat de la comunitat neolítica assentada al Tossal
d’Alacant. Així, es documenta sepultura en cova a la
de les Basses (Fig. 4), a causa del caràcter de registre
Cova de Sant Martí (Agost) (Torregrosa i López, 2004:
intencional que té tot depòsit funerari que és regulat
Fig. 13.1 i Fig. 16.4). Açò es podria explicar de dues
per pautes socials específiques (Vicent, 1995).
maneres: o bé es tracta d’un soterrament puntual, rela-
186
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
[page-n-5]
Figura 4. Elements que potser podien formar part de l’ofrena de la sepultura T6.
cionat amb l’ocupació temporal i circumstancial de la
la localització de l’assentament a l’aire lliure, on
cavitat en les rutes entre el Vinalopó Mitjà i el Camp
aquests soterraments es duen a terme en zones baixes
d’Alacant, o bé s’hauria de plantejar una coexistència
de la depressió prelitoral i a la zona litoral, pròxims a
entre ambdues formes de sepultura (Fairén, 2006).
cursos d’aigua òptims per a la pràctica de l’agricultura
Fora de l’àmbit del País Valencià, potser on més simi-
i la ramaderia.
lituds trobem amb el nostre jaciment siga a la zona
Quant a la situació espacial de les sepultures,
catalana, més concretament amb el denominat «nucli
començarem per dir que no podem assegurar que esti-
d’Amposta», açò és, amb el neolític mitjà dels sepul-
guem davant d’un terreny o espai exclusivament desti-
cres de fossa i, més concretament, amb la fàcies valle-
nat a ús funerari; només podríem plantejar-ho en el cas
siana (Martín et al., 1996), caracteritzada tant per
que les dues fases en què es documenten sepultures
documentar-s’hi només sepultures de fossa, com per
foren immediatament posteriors a fases d’ocupació
SEPULTURES NEOLÍTIQUES I CREENCES EN EL TOSSAL DE LES BASSES
187
[page-n-6]
com a lloc d’hàbitat, com ocorre en alguns exemples
Pocs elements demogràfics podem avançar sense
coneguts (Sesma i García 1999; Rojo et al., 2002;
entrar a fons en l’estudi realitzat per encàrrec nostre,3 ja
Delibes de Castro i Zapatero, 1996) i que poden inter-
que dels 16 individus documentats només s’ha pogut
pretar-se des d’una perspectiva simbòlica, en el sentit
determinar el sexe de cinc d’ells, sent-ne tres femenins
de retrotraure drets sobre el territori; és a dir, la reafir-
i dos masculins. Respecte a les edats de mort, ens fal-
mació en l’ocupació d’una àrea, una vegada abando-
ten els perinatals i els individus senils, i el de més edat
nats els poblats per grups anteriors (Rubio de Miguel,
dels documentats és l’existent en la T15, entre 45 i 55
2001-2002).
anys, sense que se’n puga determinar si va ser aquesta
Sobre orientacions de les tombes, no és molt el que
l’esperança de vida de la població. Si es confirmara
s’ha pogut concloure, pel fet que moltes tenen un estat
aquesta dada, podríem pensar que l’esperança de vida
de conservació que no permet traure’n cap informació.
era més aïna curta. Són molt escasses (dues) les sepul-
D’altra banda, no hem trobat un patró únic per a orien-
tures infantils, encara que la mortaldat en aquest seg-
tar els individus que sí que hem aconseguit identificar.
ment de població degué ser molt alta. La no existència
Així, la que considerem més antiga, la T6, presenta una
de perinatals, per tant, sorprén. Potser aquest fet
orientació NE/SO, orientació que segueix la trajectòria
podria estar parlant-nos, com per a altres èpoques —la
solar des de l’alba fins a l’ocàs. Pel que fa a les de la fase
ibèrica, per exemple— d’una clara distinció en el trac-
TBIII, per la seua banda, tenim orientacions S/N, amb el
tament que es dóna als individus infantils al morir
cap mirant a l’O (T2), o SO/NE amb el cap mirant al NO
(Rubio de Miguel, 2001-2002: 63). Encara que en la cul-
(T11). Per a la fase següent, TBIV, l’orientació varia entre
tura dels sepulcres de fossa si que hi ha presència d’in-
NO/SE i el cap al NE (T4), o SO/NE amb el cap al N (T5
dividus infantils, no n’hi ha d’individus de poca edat
i T10). Per tant, l’única cosa que podem dir és que l’o-
(Martí i Rosell et al., 1997: 99-104). En aquest sentit,
rientació més antiga potser buscava la referència solar,
igual que s’ha plantejat un possible caràcter selectiu a
mentre que per a les sepultures següents pareix predo-
l’hora d’inhumar en coves o en tombes megalítiques
minar l’orientació contrària SO/NE, si bé no de manera
col·lectives (Delibes de Castro, 1995; Price, 2000; Soler,
exclusiva. En aquest cas, molt probablement, es busca-
2002), aqueixa selecció pot ser, en aquest cas, amplia-
ra l’orientació cap a l’ocàs. La disposició dels individus
ble segons l’edat del difunt. Les possibles creences
és majoritàriament en decúbit lateral esquerre, encara
que aquesta diferenciació porte implícita, lògicament,
que també es documenta la posició en decúbit supí
se’ns escapen.
lateralitzat esquerre. Només el soterrament T6 està clarament soterrat en decúbit supí.2
Potser es podria parlar d’algun tipus d’agrupació o
conjunt en les sepultures pertanyents a la fase TBIV,
2.- Aquesta última posició és la majoritària en la cultura dels sepulcres de fossa, per bé que també existeix en menor grau el decúbit lateral plegat, però
per als individus infantils en Can Grau (Martí et al., 1997: 99 i 103-104).
3.- FADRIQUE RUBIO, Thaïs; GARCÍA SÍVOLI, Carlos; MALGOSA MORERA, Assumpció, NÚÑEZ, Alba; LAGUILLO, Oliver; JORDANA, Xavier.
188
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
[page-n-7]
més concretament les tres tombes més pròximes —o
4343-3957 cal BC, la qual cosa també podria coincidir
damunt— de la zona d’hàbitat abandonada (T3, T4,
amb les nostres datacions, tenint en compte que
T5). Si tenim en compte que pertanyen al mateix
nosaltres ho tenim documentat amb datacions entre el
moment cronològic, que almenys dues d’elles (T4 i T5)
4590-4450 cal BC i el 3650-3520 cal BC. Per la seua
presenten la mateixa orientació SW/NE i amb el cap al
banda, el tipus II apareix al final de la fase TBIII (4450-
N, així com que també presenten el mateix tipus cons-
4330 cal BC) amb un sol cas. Encara que també el
tructiu, açò és el subtipus I.b, tot pareix indicar que,
tenim en la fase TBIV (un exemplar) ni tan sols podem
efectivament, podríem estar parlant d’un conjunt unit
pensar si es podria tractar d’un tipus més comú en
bé per llaços familiars, bé pels de clan, etc. Quant als
aquesta o en l’anterior fase, alhora que els altres
gests funeraris, creiem que —almenys en els esquelets
exemplars documentats d’aquest tipus (tres), per ara,
conservats— en tots es guarda més o menys la posició
no els hem poguts adscriure d’una manera clara a cap
anatòmica, la qual cosa ens fa pensar que, una vegada
de les anteriors fases per falta d’elements de datació
dipositats a les fosses, es cobrien de terra, almenys
concrets. No apareixen, en la nostra necròpolis, sepul-
parcialment, i potser amb una coberta més o menys
tures amb estructures complexes, que sí que són
tumulària de pedres. Només en un cas, el de la tomba
comunes en els sepulcres de fossa, que en Bòbila
infantil T4, es podria parlar d’un amortallament amb un
Madurell es daten a partir del 3500-3300 cal BC i a
sudari o amb cordes, a causa de la posició excessiva-
Can Grau en 3500 cal BC (Martí et al., 1997: 159), data
ment flexionada de l’esquelet.
que coincideix més o menys amb la fase d’abandó del
Respecte a la morfologia constructiva, les fosses
nostre assentament.
de soterrament del Tossal de les Basses se situen entre
Quant al depòsit funerari, ja apareix en les tombes
les de tipus constructius simples. En aquest sentit,
més antigues, primer malacofauna sola, després vasos
podrien incloure’s en els tipus I i II establits per a la
i, en l’última fase, malacofauna, ceràmica i un gra de
necròpolis de Bòbila Madurell (Bordas et al., 1994). A
collar, indistintament (Fig. 3). Com ja hem comentat, els
grans trets, els distints tipus constructius no tenen el
vasos solen aparéixer prop del cap o, fins i tot, damunt
seu correlatiu cronològic evident, excepte potser el
d’ell i normalment boca avall.
subtipus I.a, que podria ser més antic. En Bòbila
Encara que és prompte per a poder traure conclu-
Madurell aquest subtipus és també el més antic i s’ha
sions en el nostre jaciment sobre aspectes tan comple-
pogut datar amb el C14, en 5415-3370 cal BC, per la
xos com la diferenciació social, potser alguna cosa d’ai-
qual cosa, degut a la seua àmplia datació, no hi hauria
xò puga apuntar la sepultura T6, com ja hem comentat
problema a fer-la coincidir amb la possible data de la
més amunt, tant per la seua possible antiguitat, com
nostra sepultura. El tipus I.b, molt habitual en la nostra
per la posició en què se soterra l’individu, pel tipus de
necròpolis, ha sigut datat en el Camí de Can Grau en
fossa, pel seu depòsit funerari i per la possible ofrena
SEPULTURES NEOLÍTIQUES I CREENCES EN EL TOSSAL DE LES BASSES
189
[page-n-8]
pròxima de polseres. Com s’ha arribat a afirmar recentment, «alguns individus són objecte d’un tractament
diferencial» (Fairén, 2006: 117).
MARTÍN CÓLLIGA, A.; BORDAS TISSIER, A.; POU CALVET, R.; DÍAZ ORTELLS, J.
I
MARTÍ ROSSELL, M. (1996): «Estructuras de hábitat al aire libre veracienses en el Vallés ( Barcelona )». Formacio i implantacio de les
comunitats agricoles : actes I congrés del neolític a la península ibè-
La possible significació religiosa o cultural de les
sepultures pot llegir-se de moltes maneres. Ja hem vist
més amunt la simbologia d’apropiació del territori en
alguns casos i, en un altre lloc, hem parlat del soterrament votiu d’animals (Rosser i Fuentes, 2008).
rica, Gavà-Bellaterra, 27, 28 i 29 de març de 1995, Vol. 1, p. 447-453.
PRICE, T. D. (2000): «Lessons in the transition to agriculture», En: T.D. Price
(ed.), Europe’s First Farmers, Cambridge, p. 301-318.
PASCUAL BENITO, J. (1989): «Les Jovades (Cocentaina, Alacant), habitat del
neolitic final amb estructures excavades: Sitges i Fosses». Alberri:
Quaderns d’investigacio del centre d’estudis contestants, nº 2, 1989,
p. 9-52.
ROJO GUERRA, M.A. I KUNST M. (eds.): Sobre el Significado del Fuego en
los Rituales Funerarios del Neolítico. Studia Archaeologica, 91.
Valladolid. 254 p.
ROJO GUERRA, M.A.; KUNST M. I PALOMINO, A.L. (2002): «El fuego como pro-
Bibliografia
BERNABEU, J. I OROZCO, T. (eds.) (1999): Actes del II Comgrés del Neolitic
a la Peninsula Ibèrica (València, 1999), Saguntum Extra-2. Valencia.
BORDAS TISSIER, A.; DÍAZ ORTELLS, J.; POU CALVET, R.
I
MARTÍN CÓLLIGA, A.
(1994): «Excavacions arqueològiques 1991/92 a la Bòbila MadurellMas Duran (Sant Quirze del Vallès, Vallès Occidental)», en Tribuna
d’Arqueologia, 1993.
DELIBES DE CASTRO, G. I ZAPATERO MAGDALENO, P. (1996): «De lugar de habi-
cedimiento de clausura en tres tumbas monumentales de la
Submeseta Norte». En M. A. Rojo i M.Kundt (eds.): Sobre el
Significado del Fuego en los Rituales Funerarios del Neolítico.
Studia Archaeologica, 91.Valladolid, p.21-38.
ROSSER LIMIÑANA, P. I FUENTES, C.(2008): Tossal de les Basses, seis mil años
de historia de Alicante. Alicante.
RUBIO DE MIGUEL, I. (2001-2002): «El mundo funerario neolítico peninsular:
tación a sepulcro monumental: una reflexión sobre la trayectoria del
algunas reflexiones sobre su transfondo social». En Anales de prehis-
yacimiento neolítico de La Velilla en Osorno (Palencia)». I Congreso
toria y arqueología, nº 17-18, p. 53-66.
del Neolítico de la Península ibérica (Vol. I). Rubricatum I Gavá, p.
337-348.
DELIBES
DE
CASTRO, G. (1995): «Ritos funerarios, demografía y estructura
social entre las comunidades neolíticas de la Submeseta Norte». En
SESMA SESMA, J.
I
GARCÍA GAZÓLAZ, J. (1999): «Talleres de sílex “versus”
lugares de habitación: Los Cascajos (Los Arcos, Navarra), un ejemplo
de neolitización en el Alto Valle del Ebro». Saguntum: Papeles del
Laboratorio de Arqueología de Valencia, nº 2, p. 343-352.
Fernández Ibáñez, C.; Pérez Losada, F. i Fábregas Valcarce, R.
SOLER, J. A. (2002): Cuevas de inhumación múltiple en la Comunidad
(coords.): Arqueoloxía da morte : arqueoloxía da morte na Península
Valenciana. Diputación Provincial de Alicante y Real Academia de la
Ibérica desde as Orixes ata o Medievo: (actas do Curso de Verán da
Universidade de Vigo, celebrado en Xinzo de Limia, do 4 ó 8 de
xullo de 1994), p.61-94.
FAIRÉN, S. (2006): El paisaje de la neolitización. Arte rupestre, poblamien-
to y mundo funerario en las comarcas centro-meridionales valencianas. Universidad de Alicante.
Historia.
TORREGROSA GIMÉNEZ, P.; LÓPEZ SEGUÍ, E.
I
JOVER MESTRE, F. J. (2004): «La
Cova Sant Martí (Agost, Alicante) y las primeras comunidades neolíticas al sur de la cuenca del Serpis». Recerques del Museu d’Alcoi,
nº 13, p. 9-34.
VICENT GARCÍA, J. M. (1995): «Problemas teóricos de la Arqueología de la
MARTÍ ROSSELL, M.; PAU CALVET, P. I CORLUS MARTÍN, X. (1997): «Excavacions
Muerte: una introducción». En Arqueoloxía da morte : arqueoloxía
arqueològiques a la ronda sud de Granollers, 1994. La necròpolis del
da morte na Península Ibérica desde as Orixes ata o Medievo: (actas
Neolític mitjà i les restes romanes del Camí de Can Grau (La Roca del
do Curso de Verán da Universidade de Vigo, celebrado en Xinzo de
Vallès, Vallès Oriental) i els jaciments de Cal Jardiner (Granollers,
Limia, do 4 ó 8 de xullo de 1994) / coord. por Carmelo Fernández
Vallès Oriental». En Excavacions Arqueològiques a Catalunya, 14.
Ibáñez, Fermín Pérez Losada, Ramón Fábregas Valcarce, 1995, ISBN
Generalitat de Catalunya.
84-606-2443-9, p. 13-32.
190
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
[page-n-9]